Com podria amarrar-te,
sentiment d’amor?
M’arribes de sobte amb
la mirada i les paraules...
de sobte, altra vegada,
tot se'n va!
però tu i la llibertat
quedeu amb mi,
que visc l'alegria d'una
imatge, d'un sentir,
en aquest trist desert del meu voler,
per què eres així?
Tan se val la bogeria si
em deixes anar amb tu,
però, porta'm!
porta'm aviat a l'essència del teu naixement!
allà on mai no es marcida
la teva rosa d’amor.
