dimarts, 2 de juliol de 2013

ANIMI


Volguera ser el teu pensament,
hostatjar l’íntim racó d’estima,
arribar a l’últim desig del teu cor,
i vorer si, per ventura,  jo hagués estat encertat...
El que compta és la teua consciència.


La sensibilitat, les emocions,
la tendresa, l’amor,
les actituds, les accions...
sols la vida sap valorar,
no ho sents dintre teu?
D’altra manera no hi hauria primavera
als teus ulls, a les teues mans,
l’art no podria brollar-te,
ni la seua font esguitar
els cors oberts a la puresa.

Dóna’m la mà i no em preguntes on anem,
confia en mi malgrat no vorer el camí,
que jo sabré obrir pas d’entre tanta mala herba,
encara que m’esgarrape els braços
i m'isquen nafres als peus.
Confia en mi, estimada,
i si et canses, abraça’m fort i sospira,
queixat, plora, però no em digues mai que no pots més, no mai!
Oh, Déu! Aquesta mà que estreny  val més que la meua pròpia vida,
Quant et vull! Quant t’estimo!   les forces no m’abandonen per tu...
Fugirem de cors orfes de sentiment i de tendresa,
fugirem d’aquesta societat farcida d’envejes i d’odis,
fugirem d’aquells que rebutgen el cant dels ocells i la pau dels seus missatges,
fugirem  de desanimats que ofenen la vida.

Si tu vols, aniré a buscar-te paraules a fora d’aquest insult
per posar amistat a una bondat que no troba camins d’acollida...
i restaurar aquest noble art d’espontaneïtat humana
absent d’ulls de contemplació i esguard...
fer renéixer aquest sentiment que obra l'estima
destruït per la mesquina ignomínia...
ressuscitar la puresa d’un caràcter
condemnat per la infame indiferència a la sublim sensibilitat.

A fora d’aquest ultratge, si vols, aniré a buscar les paraules,
però,  les meues paraules no serien paraules sense tu,
ni sense esta harmonia que ens abraça.
Estem connectats, i això és la vida,
som nexes d'unió en esta incommensurable trama
anomenada Consciència Universal.

No puc demanar-li al temps que camine cap enrera, estimada,
però, si vols, podem multiplicar per set cada moment d’estima...
aturant-lo i fent-lo etern dintre nosaltres.

Consciència és la negació de la mort,
la seua força és l’amor.

La consciència és el que compta.