dimarts, 5 de març de 2013

ELS GOSSOS DE LA IRA


Havien viscut bé, durant segles,
en masos plens d'abundàncies i plaers
pel subjugar d’esquenes i ronyons.
Humils i infortunades, servils ànimes
nascudes per a la humiliació, en nom de déu.
Víctimes d’aquells càstigs i les seues ires,
analfabets perennes, en nom de déu.


Ja ve el senyoret muntat sobre l'equí
a observar les seues formigues i trepitjar la exànime!
Ve el senyoret a emportar-se a la seua alcova
el fruit jove i inexplorat de la serventa,
obscenes escenes als ulls d’aquell déu
hipòcrita al sermó dominical dels altars.
Fúria del capcot progenitor,
absència de paraules, el fragor d'aquell silenci
cedia per l'obediència resignada ...
Sí, senyoret! A manar!  Amén.

Escoles i Universitats misògines
instruïen privilegiats cadells perpetuant
la seua raça, condició i dret tirà,
divina doctrina que aconseguia la seua glòria
amb les eines d'aquell déu:
els seus incultes i famèlics fills.

Però les raons del trenta-u
van venir amb els drets humans,
i van eixir aquells ulls de la foscor,
i van vorer, i comprendre, i van ser savis,
i es van alçar pilars de democràcia
que van reintegrar la llibertat a la vida,
ofegant els privilegis de classe ...

Tanta pèrdua no podien suportar,
comtes, barons, nobles i burgesia,
els senyorets van resar al seu déu,
i aquest els va escoltar,
i els va donar un cabdill que va assassinar
la voluntat del poble.
El cordó de les sotanes
deslligà els gossos de la ira,
i agonitzaren els poetes i la llibertat,
i van tornar escoles farcides de crucifixos,
la lletra amb sang entra!
durant dècades ...
fins el dia del teatre transicional.

Aquelles caretes dictaren la nova democràcia,
nepotisme picaplets que ha arribat fins aquí,
i hui els seus cadells lladren impunes
èpiques atrocitats sota candeleres histriòniques
de l'estat de dret ...

Lladren, lladren,
en la seua nit d'eterna nostàlgia,
els gossos de la ira davant cunetes
de memòria de llibertat i democràcia.

Vergonya cavallers, vergonya!
  
Solts caminen a la llum dels ciris,
solts, altra vegada,
deixen mostrar les seues gargamelles
davant la justícia argentina.


Vergonya, cavallers, vergonya!