M’enriqueix la teua
saviesa,
m’il·lusiona el teu
entusiasme,
m’encoratja la teua
energia,
La teua fugaç presència
m’enamora l’ànima,
esclat d’enyor quan
ets absent, tant temps ja! Tants anys!
les meues llàgrimes
imploren
com onades de so
dibuixant el teu cos,
com cordes de
guitarra pronunciant el teu nom,
compost, immaculat...
planys d’amor llançats
al vent i a la lluna,
però tu no ho saps... per això, potser, no vens.
Em passe les hores
mirant la mar, assegut,
i mai no em canse de
viure així,
esta poesia, esta harmonia, aquest teu record...
no puc oblidar-te, no puc.
