divendres, 8 d’agost de 2014

NO ET PUC OBLIDAR


M’enriqueix la teua saviesa,
m’il·lusiona el teu entusiasme,
m’encoratja la teua energia,
m’apassiona el teu geni...

La teua fugaç presència m’enamora l’ànima,
esclat d’enyor quan ets absent, tant temps ja! Tants anys!
les  meues llàgrimes imploren
com onades de so dibuixant el teu cos,
com cordes de guitarra pronunciant el teu nom,
compost, immaculat...
planys d’amor llançats al vent i a la lluna,
però tu no ho saps... per això, potser, no vens.

Em passe les hores mirant la mar, assegut,
i mai no em canse de viure així,
esta poesia, esta harmonia, aquest teu record...
no puc oblidar-te, no puc.