Vivim un sistema
polític injust que progressa entre lleis vulnerables, és a dir, exercit per
individus que les vulneren modificant-les en nom d'una legalitat plena de iniquitats,
allunyada de l’humà.
Imaginem-nos un gran
cercle dins del qual viu una societat que gaudeix un model de democràcia,
llibertat i drets socials propis. Anirà tot sobre rodes mentre s'acaten les
seues normes de convivència, ara bé, des del moment que una persona, situada al
límit d'aquella circumferència, comence a cridar reclamant (en consciència)
allò que veritablement el farà sentir-se lliure, advertirà que no pot accedir a
aquesta comesa causa del blindatge amb el qual és investida la seua
constitució. Qui s'atreveix a desafiar aquesta disposició correrà el risc de
ser sancionat, anar a presó o, si és tot un poble, ser intimidat amb la força
de les armes.
La por dels que fan
por rau, sorprenentment, en l'assumpció d'una veritable democràcia (on la
majoria "no mana").
Perquè, què passa si
tota decisió política ha de "consensuar-se ineludiblement" en nom de
la voluntat (heterogènia) del poble? Deixarien d'estar "acomodats"
certs individus que fa uns quants anys ni somiaven dir el que hui afirmen sense
cap rubor, ni tenir sous vitalicis, ni cobrar barbaritats provinents d'empreses
transnacionals gràcies al nexe d'unió entre capitalisme i poder polític (avui
les multinacionals exerceixen un poder supranacional). Tot això seria un perill
pels interessos econòmics de l'actual sistema de democràcia representativa on
la persona no és determinant, per això, davant les nostres protestes, ens amenaçen legislant noves mesures de
"seguretat ciutadana" per reprimir-nos més.
Conseqüència
d'aquesta preocupant realitat, estan sorgint noves consciències polítiques,
noves praxis amb intenció de transformar la situació sociopolítica, econòmica i
mediambiental. Van pel bon camí, tot i que hauran d'enfrontar-se amb els
exèrcits mediàtics i les seues fàbriques d'emboscades dirigides pels prohoms
del poder establert, un poder que abraça totes les administracions a nivell mundial,
repte difícil. Tanmateix, encara hi ha un de més complicat: no és possible saber
les intencions individuals d'aquests milers de postulants de la nova política,
qualsevol intent de profit personal pot significar l'ensorrament d'aquestes
iniciatives per part dels exèrcits del sistema.
Malgrat tot, aquesta
és la ruta a seguir cap a la intersecció de camins, aquest punt de trobada amb
el respecte i el diàleg de la diferència.
L'etern dilema entre
l'u i el múltiple, entre dictadures i nocions errònies de democràcies que
porten a l'enfrontament, la divisió i la fractura de la societat, ha de ser
eliminat.
De la mateixa manera
que la vida no és fàcil, tampoc ho és una veritable democràcia. Tots hem de
participar en tot, qualsevol decisió, qualsevol llei, qualsevol projecte que
afecte, no només al territori on es vaja a executar, sinó també valorant les
conseqüències respecte a la resta d'éssers del planeta, s'ha de consensuar.
Això comporta continues assemblees ciutadanes on s'expose i s'expliquen projectes
que impliquen opinions oposades, debat i consens. Ningú mana, només la veu del
poble.
Algun dia els partits
polítics desapareixeran en favor de veus de societat que faran política en nom
de l'amor per la vida.
L'ésser humà és
passatger, les nostres petjades han de quedar com a exemple de plenitud i
realització humana per als nostres descendents, producte d'un ideal de vida
basat en la relació i la dependència mútua de tot ésser viu. Aquesta cosmovisió
canvia la nostra percepció, la nostra consciència i actituds davant la vida:
ens confirma que la natura no és un objecte d'explotació i negoci sinó part de
nosaltres mateixos.
Però el poder del
capitalisme salvatge ha penetrat en les entranyes de la vida política,
prostituint tot, monetitzant tot, fins i tot els valors humans. La bretxa entre
la classe política i la "res" pública ja és insalvable.
"Els assassins
de la filosofia governen com apòstols de la impostura"
No sabem si aquest
nou camí d'horitzó obert serà també bombardejat i destruït per aquests apòstols
o continuarà cap a l'assoliment del veritable concepte de democràcia, el seu
bressol i consecució, encara que, en aquest cas, caldrà tenir paciència: encara
han d'educar-se en valors humans, cosmovisió, pluralisme i interculturalitat aquells
que han de néixer.
Si la gent que lidera
aquestes noves formes de política no n'és conscient d'aquesta finalitat, tot serà
en va.
