dijous, 17 de juliol de 2014

CAP A NOVES FORMES DE POLÍTICA

Vivim un sistema polític injust que progressa entre lleis vulnerables, és a dir, exercit per individus que les vulneren modificant-les en nom d'una legalitat plena de iniquitats, allunyada de l’humà.

Imaginem-nos un gran cercle dins del qual viu una societat que gaudeix un model de democràcia, llibertat i drets socials propis. Anirà tot sobre rodes mentre s'acaten les seues normes de convivència, ara bé, des del moment que una persona, situada al límit d'aquella circumferència, comence a cridar reclamant (en consciència) allò que veritablement el farà sentir-se lliure, advertirà que no pot accedir a aquesta comesa causa del blindatge amb el qual és investida la seua constitució. Qui s'atreveix a desafiar aquesta disposició correrà el risc de ser sancionat, anar a presó o, si és tot un poble, ser intimidat amb la força de les armes.


La por dels que fan por rau, sorprenentment, en l'assumpció d'una veritable democràcia (on la majoria "no mana").

Perquè, què passa si tota decisió política ha de "consensuar-se ineludiblement" en nom de la voluntat (heterogènia) del poble? Deixarien d'estar "acomodats" certs individus que fa uns quants anys ni somiaven dir el que hui afirmen sense cap rubor, ni tenir sous vitalicis, ni cobrar barbaritats provinents d'empreses transnacionals gràcies al nexe d'unió entre capitalisme i poder polític (avui les multinacionals exerceixen un poder supranacional). Tot això seria un perill pels interessos econòmics de l'actual sistema de democràcia representativa on la persona no és determinant, per això, davant les nostres protestes, ens amenaçen legislant noves mesures de "seguretat ciutadana" per reprimir-nos més.

Conseqüència d'aquesta preocupant realitat, estan sorgint noves consciències polítiques, noves praxis amb intenció de transformar la situació sociopolítica, econòmica i mediambiental. Van pel bon camí, tot i que hauran d'enfrontar-se amb els exèrcits mediàtics i les seues fàbriques d'emboscades dirigides pels prohoms del poder establert, un poder que abraça totes les administracions a nivell mundial, repte difícil. Tanmateix, encara hi ha un de més complicat: no és possible saber les intencions individuals d'aquests milers de postulants de la nova política, qualsevol intent de profit personal pot significar l'ensorrament d'aquestes iniciatives per part dels exèrcits del sistema.

Malgrat tot, aquesta és la ruta a seguir cap a la intersecció de camins, aquest punt de trobada amb el respecte i el diàleg de la diferència.

L'etern dilema entre l'u i el múltiple, entre dictadures i nocions errònies de democràcies que porten a l'enfrontament, la divisió i la fractura de la societat, ha de ser eliminat.

De la mateixa manera que la vida no és fàcil, tampoc ho és una veritable democràcia. Tots hem de participar en tot, qualsevol decisió, qualsevol llei, qualsevol projecte que afecte, no només al territori on es vaja a executar, sinó també valorant les conseqüències respecte a la resta d'éssers del planeta, s'ha de consensuar. Això comporta continues assemblees ciutadanes on s'expose i s'expliquen projectes que impliquen opinions oposades, debat i consens. Ningú mana, només la veu del poble.

Algun dia els partits polítics desapareixeran en favor de veus de societat que faran política en nom de l'amor per la vida.

L'ésser humà és passatger, les nostres petjades han de quedar com a exemple de plenitud i realització humana per als nostres descendents, producte d'un ideal de vida basat en la relació i la dependència mútua de tot ésser viu. Aquesta cosmovisió canvia la nostra percepció, la nostra consciència i actituds davant la vida: ens confirma que la natura no és un objecte d'explotació i negoci sinó part de nosaltres mateixos.

Però el poder del capitalisme salvatge ha penetrat en les entranyes de la vida política, prostituint tot, monetitzant tot, fins i tot els valors humans. La bretxa entre la classe política i la "res" pública ja és insalvable.

"Els assassins de la filosofia governen com apòstols de la impostura"

No sabem si aquest nou camí d'horitzó obert serà també bombardejat i destruït per aquests apòstols o continuarà cap a l'assoliment del veritable concepte de democràcia, el seu bressol i consecució, encara que, en aquest cas, caldrà tenir paciència: encara han d'educar-se en valors humans, cosmovisió, pluralisme i interculturalitat aquells que han de néixer.


Si la gent que lidera aquestes noves formes de política no n'és conscient d'aquesta finalitat, tot serà en va.