dimarts, 30 de setembre de 2014

VISIÓ GLOBAL: UN DÈFICIT POLÍTIC


“No podem anar bé si més de la meitad del món viu amb menys de dos euros diàris”

El polític ha d’obrir la seua ment en tot moment i a tota hora, comprendre que els horitzons de llibertat i de drets són universals sense excepció; que les cultures i la seua diversitat són sagrades, inherents a la mare terra i, per tant, una riquesa de la humanitat; que la unió en la diferència honra la condició humana; que formem part d’un tot en relació; que estem connectats amb totalitat del planeta; que hem de tindre actituds de compromís, de respecte i d’estima per la vida i comprendre que no es possible la nostra salvació explotant i devastant a desdir la naturalesa.

Tota esta “ecosofia” hauria de ser imperatiu d'una democràcia vertadera on la participació i la transparència foren pilars de la seua estructura...  però no, l’actual política ha esgotat la seua credibilitat pel poder de les multinacionals i l’imperi  financer, els quals han conformat un món estructuralment injust on “el diner com a fi de les nostres vides” és el seu axioma, únic principi d’aquesta ideologia maquiavèl·lica ja present en tot partit polític, on honestos i virtuosos són crucificats mentre la incompetència i ganduleria és glorificada en nom dels interessos de grans empresaris: et aquí el fracàs d’aquesta societat i la seua imminent ruïna.

Este sistema, imperi d’unicitat, d’homogeneïtat; esta civilització tecnològica, tecnocràtica i capitalista de la productivitat, competitivitat, consumisme i immediatesa que contamina el planeta, extermina cultures i tradicions, s’apropia de terres, muntanyes, conreus, aliments, bestiar, de la mar, i tot allò que ha estat regalat per la vida als habitants del nostre món,  estarà abocat al fracàs si no hi ha un canvi radical i urgent de percepció de món que soterre per sempre esta instrumentalització mercantilista dels recursos del planeta que ja ens ha abocat al desesper i  l’esclavisme.
En nom d’aquests recursos i el consegüent “creixement” indefinit, s’enceten guerres preventives que assassinen milers de xiquets i persones innocents. A més a més, els terroristes, per exemple, són maputxes o persones de qualsevol poble originari del món que lluita contra les transnacionals que devoren els seus territoris, el “sistema” així ho instrueix a través de les seues escoles mediàtiques i globals.

Mentre tant, la fam i la set, la misèria, la malaltia i la mort, són el pes d’aquesta tragèdia humana que cau a sobre de tres quartes parts d’una humanitat desheretada, desnonada, oblidada per estes democràcies deshumanitzades del progrés i la modernitat...

Més de 104 milions d’hectàrees de bosc verge  ha perdut el planeta en els últims 14 anys, i va empitjorant: cada 4 segons desapareix l’equivalent a un camp futbol; hi han 7 milions de morts cada any per la contaminació; 40.000 milions de tones CO2 haurà  suportat el planeta quan acabe 2014, més que mai! Els científics parlen d’una sexta extinció massiva: un 52% de la fauna salvatge ha desaparegut des de 1970; quasi 900 milions de persones al món passen gana; 8 milions de xiquets moren a l’any per la pobresa, 66 milions d’ells passen gana cada dia; 25.000 persones moren al dia per fam i malalties; més de 1.000 milions persones no tenen accés aigua potable.
El món desenvolupat cobra (pels interessos) fins a tres i quatre vegades més del diner que deixa als països “dits subdesenvolupats”, cóm no han de fugir dels seus pobles? són explotats! El drama de les pasteres no podrà aturar-se actuant d’aquesta manera. Amb tot açò, es continua ferint el planeta en busca de recursos sense cap contemplació. D’altra banda, més de 2.000 milions de dòlars diaris es la despesa del món per fer la guerra, on 1.500 persones en són víctimes diàries. Més de 1’14 “trilions” de dòlars anuals genera el comerç de les armes... però, “cap guerra porta a la pau, sols a la victòria”, i açò no es vol comprendre.

És esta la realitat!!

Caldrà restaurar l’esperit humà i els veritables conceptes de Justícia, Llibertat, Democràcia, Política i Polític; caldrà considerar “l’Amor per la Vida” com allò transcendent a tota ideologia, construint així la intersecció on tot ésser humà es pot trobar i col·laborar per un mateix fi: la seua felicitat, la seua plenitud.

He escrit tot açò conscient del que visc, del que veig: si el món continua regint-se per les normes del “sistema”, prompte caldran tres planetes terra per satisfer la  demanda d’aquesta humanitat.
Ja sou en deute ecològic des de l’any passat!! és la veu del planeta... però es fa el silenci, la indiferència. És este el foc que crema la meua ànima i la de milions d’habitants d’aquest món.

Necessitem unir-nos per lluitar junts contra aquesta podridura. L’esperit del Che i l’actitud de Gandhi ens caldrà en aquest repte on la desolació i la catàstrofe del planeta ja és imminent, per això és urgent este canvi radical, esta revolució en cadascú de nosaltres amb la seua consegüent actitud i acció.


Però... encara han de néixer aquells que s’han d’educar pel pluralisme, la interculturalitat i l’ecosofia. El nostre deure és encetar aquest camí per les properes generacions, i per fer-ho cal transformar el sistema cap a polítiques de decreixement i sobrietat.  

2 comentaris:

Antonio Mezquida Cabrera ha dit...

Molt be, m'agrada molt y un altra vegada més repudie el fexisme dels poltics, les seues corrupteles i la convivència d'aquestos miralls de la cuadrilla d'Alí-Babà amb les entremaliadures del capitalisme, autor de la possible futura mort del planeta. Al menys, la comparsa d'Ali-Babà eren 40, ací a l'Espanya entre corruptes i prevaricadors, ja sobrepassa, a grands quantitats, aquest nombre. Toni Mezquida

Lluís Berenguer ha dit...

EL CAPITALISME, LES SEUES EINES DE COLONITZACIÓ I ELS SEUS ALIATS, SÓN EL CÀNCER D'AQUET MÓN, I DE MOMNENT, NO HI HA CURA.