“No podem anar bé si més de la meitad
del món viu amb menys de dos euros diàris”
El polític
ha d’obrir la seua ment en tot moment i a tota hora, comprendre que els
horitzons de llibertat i de drets són universals sense excepció; que les
cultures i la seua diversitat són sagrades, inherents a la mare terra i, per
tant, una riquesa de la humanitat; que la unió en la diferència honra la
condició humana; que formem part d’un tot en relació; que estem connectats amb
totalitat del planeta; que hem de tindre actituds de compromís, de respecte i
d’estima per la vida i comprendre que no es possible la nostra salvació
explotant i devastant a desdir la naturalesa.
Tota esta
“ecosofia” hauria de ser imperatiu d'una democràcia vertadera on la
participació i la transparència foren pilars de la seua estructura... però no, l’actual política ha esgotat la seua
credibilitat pel poder de les multinacionals i l’imperi financer, els quals han conformat un món
estructuralment injust on “el diner com a fi de les nostres vides” és el seu
axioma, únic principi d’aquesta ideologia maquiavèl·lica ja present en tot
partit polític, on honestos i virtuosos són crucificats mentre la incompetència
i ganduleria és glorificada en nom dels interessos de grans empresaris: et aquí
el fracàs d’aquesta societat i la seua imminent ruïna.
Este
sistema, imperi d’unicitat, d’homogeneïtat; esta civilització tecnològica,
tecnocràtica i capitalista de la productivitat, competitivitat, consumisme i
immediatesa que contamina el planeta, extermina cultures i tradicions,
s’apropia de terres, muntanyes, conreus, aliments, bestiar, de la mar, i tot
allò que ha estat regalat per la vida als habitants del nostre món, estarà abocat al fracàs si no hi ha un canvi
radical i urgent de percepció de món que soterre per sempre esta
instrumentalització mercantilista dels recursos del planeta que ja ens ha
abocat al desesper i l’esclavisme.
En nom
d’aquests recursos i el consegüent “creixement” indefinit, s’enceten guerres
preventives que assassinen milers de xiquets i persones innocents. A més a més,
els terroristes, per exemple, són maputxes o persones de qualsevol poble
originari del món que lluita contra les transnacionals que devoren els seus
territoris, el “sistema” així ho instrueix a través de les seues escoles
mediàtiques i globals.
Mentre tant,
la fam i la set, la misèria, la malaltia i la mort, són el pes d’aquesta
tragèdia humana que cau a sobre de tres quartes parts d’una humanitat desheretada,
desnonada, oblidada per estes democràcies deshumanitzades del progrés i la
modernitat...
Més de 104
milions d’hectàrees de bosc verge ha
perdut el planeta en els últims 14 anys, i va empitjorant: cada 4 segons
desapareix l’equivalent a un camp futbol; hi han 7 milions de morts cada any
per la contaminació; 40.000 milions de tones CO2 haurà suportat el planeta quan acabe 2014, més que
mai! Els científics parlen d’una sexta extinció massiva: un 52% de la fauna
salvatge ha desaparegut des de 1970; quasi 900 milions de persones al món
passen gana; 8 milions de xiquets moren a l’any per la pobresa, 66 milions
d’ells passen gana cada dia; 25.000 persones moren al dia per fam i malalties;
més de 1.000 milions persones no tenen accés aigua potable.
El món
desenvolupat cobra (pels interessos) fins a tres i quatre vegades més del diner
que deixa als països “dits subdesenvolupats”, cóm no han de fugir dels seus
pobles? són explotats! El drama de les pasteres no podrà aturar-se actuant
d’aquesta manera. Amb tot açò, es continua ferint el planeta en busca de
recursos sense cap contemplació. D’altra banda, més de 2.000 milions de dòlars
diaris es la despesa del món per fer la guerra, on 1.500 persones en són
víctimes diàries. Més de 1’14 “trilions” de dòlars anuals genera el comerç de
les armes... però, “cap guerra porta a la pau, sols a la victòria”, i açò no es
vol comprendre.
És esta la
realitat!!
Caldrà
restaurar l’esperit humà i els veritables conceptes de Justícia, Llibertat,
Democràcia, Política i Polític; caldrà considerar “l’Amor per la Vida” com allò
transcendent a tota ideologia, construint així la intersecció on tot ésser humà
es pot trobar i col·laborar per un mateix fi: la seua felicitat, la seua
plenitud.
He escrit
tot açò conscient del que visc, del que veig: si el món continua regint-se per
les normes del “sistema”, prompte caldran tres planetes terra per satisfer
la demanda d’aquesta humanitat.
Ja sou en deute
ecològic des de l’any passat!! és la veu del planeta... però es fa el silenci, la
indiferència. És este el foc que crema la meua ànima i la de milions
d’habitants d’aquest món.
Necessitem
unir-nos per lluitar junts contra aquesta podridura. L’esperit del Che i
l’actitud de Gandhi ens caldrà en aquest repte on la desolació i la catàstrofe
del planeta ja és imminent, per això és urgent este canvi radical, esta
revolució en cadascú de nosaltres amb la seua consegüent actitud i acció.
Però... encara
han de néixer aquells que s’han d’educar pel pluralisme, la interculturalitat i
l’ecosofia. El nostre deure és encetar aquest camí per les properes generacions,
i per fer-ho cal transformar el sistema cap a polítiques de decreixement i
sobrietat.
