Buscava un nou camí on poder caminar, en pau,
fugint de voreres i asfalts que no porten enlloc,
esgotat, martiritzat, esclavitzat, ofegat...
No em deixaren apartar aquells cudols d’enmig,
em detingueren, em sancionaren, m’empresonaren...
Buscava el pou on hostatja la dignitat humana
portat per la consciència i la justícia,
cansat i animat, però arribat...
Els sentinelles del sistema no em deixaren pouar,
em detingueren, em sancionaren, m’empresonaren...
Aneu-se’n a la merda, cabrons!
Buscava el color verd de l’esperança i de l’estima
des de la meua finestra oberta al món, alertant,
cridant a cop d’ull, amb prismàtics, amb telescopi...
I de darrere la foscor una mà em va estrènyer el coll,
em detingueren, em sancionaren, m’empresonaren...
Aneu-se’n a la merda, cabrons!
Buscava un nou ideal anomenat Amor per la Vida,
compromís, respecte, humanitat, diversitat, ecosofia,
desmonetitzant els valors humans amb l’afer polític...
I em portaren a un circ ple de feres mediàtiques,
em destrossaren, m’esquarteraren, em soterraren... per sempre.
Però aquell ideal no era nou, sempre ha estat present,
inherent a la vida, sols calia exercir com a persones...
humanes!