dijous, 4 de desembre de 2014

ANEU-SE’N A LA M...





Buscava un nou camí on poder caminar, en pau,
fugint de voreres i asfalts que no porten enlloc,
esgotat, martiritzat, esclavitzat, ofegat...
No em deixaren apartar aquells cudols d’enmig,
em detingueren, em sancionaren, m’empresonaren...

Aneu-se’n a la merda, cabrons!



Buscava el pou on hostatja la dignitat humana
portat per la consciència i la justícia,
cansat i animat, però arribat...
Els sentinelles del sistema no em deixaren pouar,
em detingueren, em sancionaren, m’empresonaren...

Aneu-se’n a la merda, cabrons!

Buscava el color verd de l’esperança i de l’estima
des de la meua finestra oberta al món, alertant,
cridant a cop d’ull, amb prismàtics, amb telescopi...
I de darrere la foscor una mà em va estrènyer el coll,
em detingueren, em sancionaren, m’empresonaren...

Aneu-se’n a la merda, cabrons!

Buscava un nou ideal anomenat Amor per la Vida,
compromís, respecte, humanitat, diversitat, ecosofia,
desmonetitzant els valors humans amb l’afer polític...
I em portaren a un circ ple de feres mediàtiques,
em destrossaren, m’esquarteraren, em soterraren... per sempre.

Però aquell ideal no era nou, sempre ha estat present,
inherent a la vida, sols calia exercir com a persones...
humanes!

Aneu-se’n a la merda, cabrons!