dimecres, 24 de desembre de 2014

ATÀVIC LLEGAT


L’atàvic llegat ja no esdevé experiència a l’actual societat. Segles de saviesa de la terra i la marina, de ritus i costums, de diàleg amb la natura, amb el cosmos... quan el temps, la vida, era (és) el ritme de l’ésser i no allò que hui ens marca el rellotge, l’acció humana mostrava actituds de respecte i compromís vers l’ecosistema, tot formant un nexe d’unió entre humans, naturalesa i cosmos, doncs no hi pot haver ésser humà sense naturalesa, ni naturalesa sense cosmos, ni univers sense ésser humà. Tot està interelacionat, formem un únic cos.

La realitat sempre és trinitària i l’esperit humà el seu lligam, per ell ens sentim realitzats i assolim la plenitud, és per aquesta causa que la crisi més important que pateix la humanitat no és la econòmica, ni la social, ni la política, sinó la espiritual, hem negligit l’esperit! i en conseqüència, hem arruïnat el goig de viure.

La violació constant dels ritmes sagrats de la naturalesa o la instrumentalització de la cultura i la tradició en nom del diner, és símptoma que l’home ha prostituït la seua essència.

Aturem-nos!! Sapiga’m  escoltar les raons que brollen en tot allò que forma part de nosaltres mateixos...


Per què busquem fora de nosaltres allò que hi tenim a dintre?