dilluns, 15 de desembre de 2014

CAP A UN CANVI DE CONSCIÈNCIA URGENT

"No pot haver democràcia en una societat on l'esperança dels seus habitants està en mans d'uns pocs milionaris".
"A mesura que creix la desigualtat social, decreix la democràcia, encara que aquest advertiment només esdevé en el món" modern ", ja que per a la resta de la humanitat la seua única finalitat és aconseguir sobreviure".

ANY 2014

Tant la dreta com l'esquerra ideològica saben de quin camí han de fugir, i ho intenten, sobretot l'esquerra, però no tenen clar quina nova via han de seguir ... estan en un carreró sense eixida on es tiren els "trastos" uns i altres.
Mentrestant, les empreses multinacionals i la banca s'han orientat gràcies a la facilitat que han trobat per poder elevar-se, i tan alt han arribat, que ja ningú des del predi polític pot atrapar-los, han escapat al control institucional! i s'han convertit en forces supranacionals i paneconomiques, en déus totpoderosos dictadors del model d'usos de la societat, un capitalisme salvatge que imposa les seues normes i lleis a la resta de mortals: TTIP, per exemple.


Ningú vol adonar-se’n (fins els de “ Podemos”!) Que tota política basada en el "creixement", és a dir, en el consum com a catalitzador econòmic, no porta sinó al fracàs humà i a la consumació de la catàstrofe ecològica.
El Planeta està al llindar del deute ecològic, les dades de devastació, contaminació i extermini de recursos naturals i d'espècies són esgarrifoses. La massiva desaparició d'hàbitats i pobles originaris és dramàtica. Però el món "desenvolupat" continua buscant petroli, assassinant a la mare terra amb els seus frackings, explotacions mineres, centrals hidroelèctriques, etc. Es violen els ritmes sagrats de la natura, s’usurpen territoris ancestrals on els seus oriünds són oferts en holocaust en favor dels interessos de les grans corporacions. Tot això té una finalitat: incentivar la productivitat, competitivitat, el consum i el creixement! Paraules clau de la democràcia moderna.

Quin polític s'atreviria a implementar polítiques basades en el decreixement i la sobrietat?

ELS TRES GRANS REPTES

1- ACABAR AMB EL PODER DELS DINERS.

53.000 milions d'euros és la fortuna de la família Amancio Ortega. Zara, Stradivarius, Bershka, Pull & Bear, Massimo Dutti, Oysho ... aquest 2014 cobraran en dividends 894 milions d'euros. Les treballadores d'Inditex guanyen un sou 366 vegades menor que el del seu president.

Inditex, Santander, Acciona, ACS, Ferrovial, Telefónica, Indra, BBVA ... el salari dels seus directius és 100 vegades més gran que el sou dels seus empleats. Més de 5 milions d'euros anuals cobra el president d'Iberdrola.

Els més de 400 directius de l'IBEX-35 van guanyar 341'3 milions en 2013, un 3,8% més que l'any anterior. Aquestes empreses (IBEX-35) porten guanyat fins Setembre més de 22.100 milions d'euros. Els guanys d'aquestes grans companyies espanyoles s'hauran incrementat aquest any un 81%, arribant a més de 31.000 milions d'euros.

Els amos de Mango, Mercadona, OHL, Prosegur, ACS, Ferrovial, El Corte Ingles, han arribat a acumular una fortuna declarada de més de 1.000 milions de dòlars per cap, mentre que 120.000 treballadors, el 8'9% de les seues plantilles , van ser acomiadats.

Telefónica, en una dècada, ha passat de tenir 40.000 treballadors a 20.000 en 2013, any en que va elevar els seus beneficis un 17%, gairebé 4.600 milions d'euros.

El 94% de les empreses de l'IBEX-35 tenen filials en paradisos fiscals, tot just tributen un 4% dels seus beneficis, mentre que un autònom o PIME paguen amb el seu IRPF o Impost de Societats molt més.
(Font: P. Ramiro, OMAL)

Totes aquestes grans empreses espanyoles protagonitzen el conte de la "marca España", aporten dades econòmiques que avalen la "eixida de la crisi" en boca del Sr. Rajoy, la qüestió consisteix que autònoms i xicotets comerços arruïnats per les grans superfícies han de tancar els seus negocis i convertir-se en esclaus sense drets d'aquestes grans empreses incompatibles amb la democràcia, i estar contents amb sous de misèria inclosos diumenges i festius.

La globalització, venuda a la ciutadania com a via de salvació econòmica, no és més que el substitut de l'imperialisme. Tots aquests magnats milionaris han imposat unilateralment la seua visió de món, el seu esquema basat en l'explotació despietada de persones (fins i tot xiquets esclaus) i de recursos naturals com a negoci d'un lucre generador de poder i diners.

Tot ha estat monetitzat, tothom "ja necessita" els diners per ser feliç, el "sistema" ho imposa com a axioma de vida.

La globalització dóna l'esquena a la diversitat, no té amor, no respecta res fora de la seua concepció de món: una civilització, un únic mercat, una única democràcia on els diners poden circular sense problemes i sense fronteres pels continents, les persones no . Les conseqüències ja estan sent devastadores.

2- REINTEGRAR L'ÉSSER HUMÀ A LA NATURA

L'educació d'una consciència no antropocèntrica és essencial per a un canvi de mentalitat davant la contínua degradació que pateix la natura. Així, advertirem que la terra, igual que l'ésser humà, està viva, és limitada i finita, que formem part d'ella, no hi ha entorn, som un; que les fronteres entre estats les ha construït l'home, són artificials; que el canvi climàtic i la contaminació no obeeixen a quotes de carbono ni se sotmeten a les lleis dels estats; que fins i tot la sobirania d'un estat és invenció.

La consciència ecosòfica canvia la nostra visió de món, fonent-nos  amb la terra, la seua saviesa i consciència, participant d'ella amb actituds de respecte i compromís ... sense aquesta nova consciència, de res serveixen polítiques basades en energies alternatives o reciclatges.

3- ACABAR AMB LA TECNOCRÀCIA

Els tecnòcrates no estan al servei de l'ésser humà, sinó al servei dels diners. Per a la tecnocràcia, la persona és un "objecte" d'explotació i de consum del qual, o en treu profit de mercat o és rebutjat. Els tecnòcrates fins i tot substitueixen la democràcia en països on veuen amenaçats els seus interessos.

Com a motor principal del capitalisme, la tecnologia, lluny de tenir una finalitat constructiva cap a l'ésser humà, s'ha convertit en destructora del seu esperit. La civilització tecnològica està conquistant i aniquilant les cultures de la humanitat, les seues tradicions, les seues maneres de vorer i entendre el món. A l'imperi de la globalització capitalista i els seus tecnòcrates no els interessa el diàleg tecnològic-cultural, sinó la submissió dels pobles del món a la deshumanització que provoca la seua tecnologia (per exemple, ments lúcides que es dediquen a la sofisticació d'armament per poder destruir millor i matar més ràpid. Mòbils, tablets, ordinadors, etc.), generadora de milers de milions de dòlars. Els mitjans de comunicació de masses del sistema ja s'encarreguen de "solucionar" aquest dèficit dialogal.

Hem d'acabar amb la tecnocràcia per tornar a ser "persones" portant a terme polítiques amb dimensió humana i horitzó obert.

Però, on són aquests polítics capaços de generar en les persones aquest canvi radical i urgent de consciència? Hi han dins l'actual estructura de partits?
La llei mordassa ha existit sempre per a ells: desestimats uns, imputats falsament i enterrats, altres.


Només una Revolució d'aquestes noves consciències podrà acabar amb tota aquesta mena de perversos magnats i els seus malvats lacais polítics que estan deshumanitzant fins a l'últim racó del planeta, arruïnant la vida i la plenitud humana.