La Vida, fora de l’humà,
te veu, estima i consciència,
te veu, estima i consciència,
fins les pedres resten vives! Parlen!
Sentiment d'intuïció,
equilibri d'ecosistema,
generació, destrucció, renovació...
Homes i dones! Tanqueu el ulls i escolteu
la resposta amb so agut i constant
dels vostres cors,
perquè sou mort que viu el foc
d’un món devastat
per la vostra cobdícia,
per la vostra desídia.
Ja ha arribat l’hora de la justícia,
ja arriba des dels espais de la consciència
la ira d’una mare humiliada, vilipendiada,
el furor d’una eternitat traïda pel materialisme,
la còlera d’un Univers irritat de tanta infàmia,
ja arriba, humans, la resposta.
La Vida, fora de l’humà,
te veu, estima i consciència,
te veu, estima i consciència,
i continuarà tenint-ho,
però vosaltres... Ja és aquí la resposta!!
Que la Vida en tinga cura
de les vostres ànimes.
