QUE VAGEN ELS
POLÍTICS A LES TAULES!
“Ens amarguen
l'existència, ja ens foteren el Nadal, i ara l'estiu”
El “sistema” i la
seua Llei Orgànica del Règim Electoral General, “en nom de la democràcia” i en
el dia de la seua “festa”, designa i “obliga” al ciutadà triat formar part de
la Taula Electoral al Districte i Secció corresponent.
El seu no compliment implica pena de presó de tres mesos a un any o multa de
sis a vint-i-quatre mesos. Finalitzada la jornada i recompte de paperetes, en
cas de conflicte per aquest menester, la Llei ha de reparar en un termini de no
més de cinc dies a través del Jutge corresponent tal incidència, per “garantir
la voluntat del poble”.
Analitzem: la
llibertat de consciència de la persona és sagrada, si veritablement visquerem
una democràcia, aquesta es respectaria. No es pot “obligar” a ningú que “no
creu” en el sistema (sobretot testimonis en aquests últims temps de contínues corrupcions), a passar-se 14 hores assegut en
la cadira del servilisme empresarial... casos Gürtel, Noos, Palma Sorra,
Brugal, els Ere, Andratx, Umbra, Ponent, Astapa, Minutes, Malaya, Voltor, Va unir
Mallorquina, Carlos Fabra, Emarsa, Cooperació, Pretòria, Palau, Mercuri,
Clotilde, ITV, Baltar, Conde Rosegui, Pokémon, Emperador, Amnistia fiscal,
Papers de Bárecenas, Pujol, etc.
D'altra banda, pot
ocórrer i ocorre que s'imputen, a través de el “subjecte trànsfuga” emprenedor
de mocions de censura, polítics honests que “no recapten” per als seus partits
(o siga, aquests que es neguen a fer vestits a mida en adjudicacions per a
empreses de la marca), i succeïsca el següent:
1
- Que
un senyor, el trànsfuga, al qual cap ciutadà ha votat, aconseguisca mantenir la
seua acta entrant al “grup mixt” i tinga veu, vot i sou en l'Ajuntament de
torn.
2
- Que
ni a la Llei ni al Jutge de torn li interesse un alficòs “reparar” aquesta
“usurpació” del vot ciutadà en un termini de menys de cinc dies, sinó que les
falses acusacions contra Alcaldes i Regidors “honrats” dormen durant cinc, sis,
set... anys i anys tancades en el calaix de la vergonya i el descrèdit de la
justícia i la democràcia en tant els pocavergonyes acontenten els seus
“promotors” alhora que els mitjans de comunicació “patrocinats” crucifiquen i
sepulten els íntegres, resultat: el bé comú esdevé la suma dels bens particulars
d’aquests ganduls i l’interès general... de les seues empreses.
3
-
Quan, per fi la justícia arriba tard, els
honests queden absolts i les falses acusacions s'evidencien, qui es
responsabilitza del mal causat ja sense reparació alguna?
Només cal vorer
el que està ocorrent amb els diners públics dilapidats en infraestructures
inútils, amb els centenars de milers d'euros de sou a l'any de polítics
indecents de la pluriocupació, portes giratòries, sobres, finançaments
il·legals, sous vitalicis, pensions de privilegi, etc., etc... en tant ciutadans
que protesten davant tanta indecència enfront del Parlament són empresonats,
bancs en mans de ex-ministres estafen als contribuents, les famílies en atur
són desnonades, milers de persones desesperades se suïciden cada any (quasi 4000 en 2014), els nens
passen gana i la pobresa a Espanya ja arriba gairebé als tretze milions de
persones. I a tal situació hem arribat “obligant-nos” durant trenta-vuit anys a
formar part de les Taules Electorals en la “festa de la democràcia” baix “pena
de presó” si no acudim voluntàriament.
Que vagen els polítics! Que vagen
interessats! I a això li criden democràcia? M'entren ganes de vomitar.