dissabte, 27 de febrer de 2016

CAPITALISME O EL MAL DEL MÓN


“Si “polític” és la dimensió humana de la política i “política” és l'art i la ciència de gestionar la vida pública, o siga, el bé comú, interès general, repartiment de la riquesa, etc., llavors, cóm és possible que 60 subjectes posseisquen la riquesa de més de 3.500 milions de persones?”


“Sistema” és el conjunt de normes, regles, preceptes o lleis que, en nom del capitalisme, intenta universalitzar l'organització de la vida econòmica, social, política i cultural dels pobles a través del control polític-empresarial de bancs i multinacionals. Tecnòcrates i “magnats” de les finances i l'especulació imposen el ritme indefinit i accelerat de la productivitat per la competitivitat. Globalització i consumisme són el seu objectiu. Neoliberalisme, monoculturalitat, unicitat i homogeneïtat, el seu ideal. La naturalesa com a objecte d'explotació i de negoci, el seu credo. El seu ordre, criminal per inhumà, doncs les seues abjectes lleis ixen dels temples dels diners en nom de la democràcia.

El sistema, establert “unilateralment” per països occidentals, vol homogeneïtzar el seu “model d'usos” urbi et orbi: heus aquí un focus de conflicte amb centenars de cultures que no tenen la mateixa manera de vorer i entendre el món, pobles que no entenen la vida com un mitjà per aconseguir les seues ambicions i que no consideren la naturalesa com objecte d'explotació a la seva disposició (Qui provoca guerres pel control dels recursos naturals? Quins països són capdavanters en la fabricació d'armament? Qui parla de terrorisme i de guerres preventives on moren milers de persones innocents?).

La idea de “progrés” sorgeix d'aquesta ideologia del desenvolupament basada en el creixement continu que genera l'explotació, producció, competitivitat, expansió i consum (paraules clau de la democràcia), un concepte de progrés definit des de la perspectiva d'aplicació tecnològica deshumanitzada, on els PIB, el benefici, és preponderant, preeminent, en tant la persona queda en segon pla, xuclant el caramel enverinat del sistema, creient-se feliç… Ho diu la TV! Baix aquestes premisses són enganyats els nostres sentits.

Allunyades ja les “humanitats” de la Universitat per evitar el pensament i la reflexió (pla Bolonya, empreses) en una societat configurada mediàticament; desestimat el treball tradicional (economies històriques) i artesà en favor de l'especialització on cada individu està obligat a pensar com a gestor, o siga, que les conseqüències d'aquest pensar han de reportar beneficis econòmics, s'ha creat una societat pràcticament mecanitzada, i aquesta condició ha procurat tant la prostració dels valors humans i la relació entre les persones com la despolitització general de les masses (el polític perd la seua dimensió humana, la “política” es converteix en una lluita per la conquesta del poder i la democràcia creu que la quantitat mana. Ja tot és espectacle. Aquestes són les condicions sota les quals el ciutadà emet el seu vot). Aquestes circumstàncies fan plantejar els problemes polítics des d'una visió exclusivament econòmica, interessada i “privada”, de la qual s'encarreguen els anomenats “tecnòcrates” al servei del capitalisme. Com a resultat, les nacions perden la seua sobirania en favor de grans bancs i corporacions (FMI).

La tecnocràcia, filla del capitalisme, és una amenaça per a la democràcia perquè deshumanitza la política violentant el ritme de la naturalesa, prioritzant el negoci, utilitzant la persona. Grans superfícies, grans supermercats, internet, grans empreses amb privilegis fiscals… cada vegada més, el ciutadà no té dret a tenir el seu xicotet comerç, només servir a les empreses del capital, això sí, amb títol universitari, sense drets i esclavitzats. D'altra banda, la màquina tecnològica substitueix a passos engegantits la mà d'obra. Així reparteix la democràcia moderna la riquesa.

El present (del qual ens oblidem) i la realitat de les seues conseqüències presenta la destrucció sistemàtica de l'hàbitat, la contaminació general, l'extermini de pobles indígenes en nom dels recursos naturals, l'extermini general d'espècies animals i vegetals, desaparició de cultures, desertització, esgotament d'aqüífers, acumulació de residus tòxics i radioactius, invasió d'objectes en desús pertot arreu, desaparició de la capa d'ozó, deshumanització… Com permetem deixar que s’ofeguen centenars de famílies que fugen de guerres provocades pel capitalisme? On estan les Institucions? Aixecant murs a Europa! És una vergonya.

Hem de reaccionar contundentment davant aquesta oligarquia financera i la seua colonització tecnològica, davant aquest capitalisme devastador i la seua globalització. Així, no necessitem d'aquests líders polítics que ens parlen des de l'ambigüitat i mediocritat demagògiques de projectes d'integració, de lluita contra el canvi climàtic, de lluita contra la gana, de prosperitats, de pau i de tota aquesta arquitectura semàntica tan joiosa i ornamentada: “l'actual política ja ha esgotat tota credibilitat”, sobretot per a milers de milions de persones que viuen sense esperança en la misèria més absoluta. A més, empíricament, com podem comprovar, aquest “sistema” és susceptible de corrupció.

Necessitem transformar urgentment la nostra societat democràtica i el seu sistema d'usos si volem sobreviure; necessitem persones íntegres, integrades, connectades amb la totalitat del planeta que tinguen clara una “política desmonetitzadora” capaç de posar sobre la taula els problemes “reals” per poder lluitar cara a cara contra aquest maleït sistema capitalista… Ens cal, doncs, fer una elecció: deconstrucció del sistema, sobrietat individual, canvi radical… o subordinació, velocitat i esclat final.

“La Revolució no obeeix a cap líder o grup, la Revolució és la Consciència del Poble davant la injustícia social. La nostra Consciència està per sobre de qualsevol Llei… hui més que mai practiquem-la!”