dijous, 25 de febrer de 2016

REVELACIÓ


M’he passat anys buscant-te,  unes èpoques amb més intensitat, d’altres amb menys, però, aquestos últims anys... t’he buscat sense parar fins i tot darrere els núvols!

Per què no em vols rebre? Fuges de mi? T’he implorat, impetrat, no és possible que no t’arribaren els meus efluvis.

Aïllat, en solitud, evadit d’aquesta societat per intentar trobar la plenitud, he viscut en harmonia amb tot. Sóc part d’un tot insondable que abraça l’Univers sencer on fins la flor més insignificant te un sentit per la Vida, sóc conscient d’aquest fet!

El meu cor es comunica amb l’arbre, amb l’ocell, amb el vent...  els meus tres ulls són sans. Però cap persona no m’escolta, no volen saber-ne res, per això patisc, ja no puc suportar més aquest infern, aquesta inhumanitat, aquest sacrilegi, aquesta violència dialèctica i física que tot devasta i destrueix, que arriba fins la meua solitud i no em deixa la consciència en pau. Com esponja de tota injustícia, necessite trobar-te perquè estrenyes la meua ànima i poder sospirar.

Escolta’m per última vegada!

Ja no sols trenquen els ritmes de la natura ferint-la, despullant-la, violant-la i abandonant-la, deixant al seu darrera la desolació i la mort.
Ja no sols assassinen camperols, oriünds que viuen en comunió amb la Mare Terra, cultures, profanant els principis de la mateixa Vida.
Aquesta raça d’escurçons assassins ara s’ha atrevit a ficar-li preu a la natura mercantilitzant-la. Ho anomenen “Capital natural”. Han creat els “Bancs de mitigació”, han “catalogat” el medi i les espècies animals i vegetals... i han ficat preu amb “carteres d’espècies”.

Hi ha bons d’aiguamolls, de micos, d’abelles, llangardaixos, de carbono, etc. que venen a fons d’inversió o companyies d’assegurances. Tenen fins i tot selves senceres, com la de Borneo, valorada en 34 milions de dòlars per oferir-la a empreses que exploten el monocultiu d’oli de palma pel biocombustible, portant la catàstrofe ecològica i l’extinció de l’orangutan,  això si, ara,  l’empresa que vulga explotar allò ha de comprar “bons d’orangutans”.

El capitalisme banquer-empresarial-polític en pocs anys a exterminat tres quartes parts dels boscos del planeta, i ara s’inventen això dels “bons verds” per protegir i salvar el medi-ambient, i continuar amb els beneficis. Una empresa compra bons, li donen un “certificat de biodiversitat” i ja te dret a destruir la naturalesa. La selva amazònica ja cotitza al mercat d’accions. S’especula amb la natura, amb l’extinció d’espècies...

Escolta’m per última vegada! Jo sóc naturalesa!

Vull vore’t! Vull saber per què no fas res, per què permets tot açò. Vull saber-ho! Sóc el teu fill!

De sobte em va venir la imatge i les paraules d’aquell misteriós monjo agenollat durant hores sota la pluja a la plaça del Vaticà, a les poques hores de l’elecció del Papa Francesc.

Després d’això em voràs si s’escau, em voreu, qui  haja tingut amor per la vida, pocs quedareu... em varen ficar al cap.