dimecres, 29 de març de 2017

Finestra al Montgó



Des d’aquesta finestra, al món vaig ser lliurat,
arrelat al meu poble he caminat,
el teu blau i el teu verd, sempre estimat,
terra i cultura, identitat.

Amador he segut d’aquest meu univers,
protector, defensor, de tanta lliurança,
d’atavisme em ve, però ara, amb recança,
els fills no fan cas, són altres plaers.

Perdut el lligam,
ferit pel ciment,
ja la meua ment
al cel llança el clam.