Des d’aquesta
finestra, al món vaig ser lliurat,
arrelat al meu
poble he caminat,
el teu blau i el
teu verd, sempre estimat,
terra i cultura,
identitat.
Amador he segut
d’aquest meu univers,
protector,
defensor, de tanta lliurança,
d’atavisme em ve,
però ara, amb recança,
els fills no fan
cas, són altres plaers.
Perdut el lligam,
ferit pel ciment,
ja la meua ment
al cel llança el
clam.
