dijous, 22 de juny del 2017

El PP diu que “el valencià” és una provocació



El passat cap de setmana actuà el grup valencià “Zoo” (de Gandia) a les festes del barri Moratalaz, a Madrid.
Mentre els joves ballaven i es divertien a ritme de rap amb lletres en valencià, el President del PP d’aquell districte, J. Antonio Morales de la Rosa, “se rasgaba las vestiduras” tot dient:

“El concejal de Moratalaz de Ahora Madrid, Pablo Carmona, ha afirmado que son fiestas pensadas para todos los vecinos de Moratalaz”. “Me pregunto cuantos vecinos de Moratalaz consideran que la Comuinidad Valenciana es estado, y cuantos entienden lo que esta noche van a cantar estos señores, ¡Todas sus letras son en catalán! Esto es una clara provocación”.

I dic jo, si el grup fou angles, francès, italià o xinés, hagués hagut polèmica?


Este individu malnomenat “polític” està incitant a l’odi, el menyspreu i la discriminació cap als pobles i les cultures que conformen l’estat espanyol. Així, qui provoca clarament és ell... sembla intentar que els “seus”, amb el suport incondicional del diari d’Inda, isquen en aldarull a defensar “España”, “la unidad” (segurament “de destino en lo universal”), “dios, la patria, el rey y la resurección del caudillo, la elevación a los cielos y la venida de su espíritu...” ¡No cal, home! “su espíritu” mai no ens ha abandonat, és immanent al nepotisme polític conservador i “leguleyo” que, fins ara ens ha governat i governa. No cal dir lo ben defensats i protegits que estan alguns que... però açò és un altre tema.

Tractar de “enemics” o “traïdors” a Espanya a aquells que estimem i dignifiquem la nostra llengua i cultura alhora que estimem i parlem també el castellà, és un acte, primer, d’incultura, segon, d’insensibilitat, i tercer, d’arrogància en posició de domini.

No és possible la convivència entre cultures amb antipolítics com el senyor de la Rosa i tota esta quadrilla de cavernícoles culturals.


No és possible l’enteniment a partir del fet que tota llengua i cultura és una riquesa de la humanitat; que la interculturalitat o integració és camí connatural d’unió entre pobles; que tota cultura pertany a la seua nació o territori on naix la persona, i aquesta nació és única, unívoca i sobirana en si mateix; que els drets dels pobles són inalienables per naturalesa; que la idea de “unidad” en aquest context és feixista, hem de parlar “d’unió en la diversitat”... i mentre tot açò no s’aclarisca, en este estat dit espanyol mai no hi haurà concòrdia, no la pot haver.