El Holding del
taulell i del ciment, subjecte de
col·laboració desinteressada, sobretot econòmicament, vers els diferents
partits polítics (milers de milions d’euros per finançar campanyes,
justificades, això si, davant hisenda i fetes públiques; el mateix que
esdeveniments, conferències, viatges, obres de seus, iots per la relaxació i
meditació, etc.), portats per eixe afany de lliurament i sacrifici cap els
demés que tant els caracteritza (doncs gràcies a ells a ningú els manca el sant
pa de cada dia), i mercè ser persones íntegres, nobles i honestes que mai (i
ocasió han tingut) han gosat demanar cap favor personal a compte de... han
decidit, ja passats el anys de crisi i de vagues generals paleta enlaire, reiniciar
amb més força i determinació la causa del taulell, ja no sols a casa nostra
sinó també arreu del món... Si! Torna el
progrés i la qualitat de vida! Feina per
tots! Per la mort de déu!
Un servidor,
junt altres periodistes, fórem testimonis del dia de la presentació oficial
d’aquesta nova ONG, Opus Nova Generatio, que no sé si vol dir “Obra per a la
Nova Generació”, “Obrers de Nova Generació” o pot ser tots siguen obrers de les
noves generacions de l’opus, tindré que aclarir aquesta qüestió... però, per
què collons ho hauran ficat en llatí? En fi, este va ser el discurs del seu
Honorable President, D. Pai Corleone que, amb tot luxe de detalls a continuació
us relate:
El lloc era
“Chez Caront”, un edifici impressionant en terrenys proporcionats per eixos governs tan democràtics a
l’empresariat capitalista, institucions expertes en transferir allò que és de
domini públic en oportunitat per l’emprenedor privat i omplir-se les butxaques
ambdós.
A dalt
l’escenari una cadira i una taula on, a sobre d’ella, hi havia una ampolla que
no veia en prou claredat, però del que si n’estic segur és que tenia estampada
la negra silueta d’un bou. També hi havia una copa, un mocadoret blau, un
cendrer ben gran, una carpeta i un micro amb una llum verda. Ple gom a gom.
Llavors apareix a l’escenari una xemeneia ambulant, panxut i amb cara de lluna
vella... tup! tup! (escopí herbetes del puro) Seu a la cadira, descansa el gran
reserva de l’Habana al cendrer, s’acosta la carxofa i comença:
Bona nit,
estimats companys del gremi, estimats regidors amics del gremi. Bo! Ja sé que
no es pot fumar en llocs públics, però, xe, vosaltres sabeu que sense el puro
no sóc jo (risses).
Nosaltres
sempre ens hem distingit pel nostre afer cap a la societat, hem procurat portar
la felicitat als nostres contemporanis a través de la faena, el benestar i la qualitat
de vida, d’ahi que la majoria de la gent s’alce el barret quan ens veu pel
carrer per saludar-nos, es desfan en elogis amb nosaltres! No és aixina? (tots:
si, aixina és!).
Però la nostra
comesa no haguera segut possible sense una bona gestió política, sense el suport
de polítics conscienciats, dels millors polítics! De entre els quals, hui, aquí
amb nosaltres, hi ha alguns i algunes... si, ja sé que esteu a la oposició,
però nosaltres tornarem a fer que guanyeu! Perquè sé que també esteu il·lusionats
amb esta nova empresa d’exercir el nostre ideal en altres indrets del planeta que ens esperen braços
oberts! Anem a acabar amb la fam del món! (Grans aplaudiments i emoció).
Això si,
primer ens han de donar carta blanca per construir lo que queda per aquí, volem
que s’aprove el Pla General d’aquells
insignes polítics, vells conceptes de gent sabuda que sabia el que es feia, i d’això
s’encarregaran els pròxims regidors, perquè nosaltres i els amics dels mitjans
de comunicació farem que guanyen eleccions, com en els vells temps, Si! Som
nosaltres, l’empresariat potent, qui posa i qui lleva aquells que ens
interessen, tot és qüestió de diners, no és aixina? (tots: aixina és!) Ja ens vàrem
llevar de damunt la punxa que ens aturava la construcció, llàstima que va
vindre la crisi i per això no aconseguirem “medrar” en eixos anys malgrat que
manaven els nostres amics, no és aixina? (tots: aixina és)
Però, ara ha canviat
tot! Mireu com obrin immobiliàries, lloguers i
vendes de vivenda estan pujant com la espuma! Les promocions també! Xe,
tornen els bon temps! (Gran emoció, aplaudiments).
Ara bé, com he
dit abans, tenim que llevar-nos les punxes de damunt... si! Eixos infames i
indesitjables que ens acusen d’haver exterminat el territori, d’haver acabat
amb el sòl urbà programat, no programat, agrícola, rústic, parcel·lat barrancs,
urbanitzar tot el litoral, cims de muntanyes, vials, PAIs expropiats en nom del interès comunitari...
això no és aixina!! Nosaltres actuem sempre respectant les lleis!! I les lleis,
encara que parides pels nostres “lobbies”, són les lleis!! (de sobte es posa de
peu i, amb un cop d’estómac, espenta la taula cap avant) vegeu? (tenia la cara
el mateix que un pebrot picant, ben vermell) açò mateix, este sufoco, no vull
que vos passe a vosaltres quan patiu, com ara, la política d’eixos antisistema.
Ens hem de
controlar davant eixos impresentables enemics del progrés i dels treballadors que ens acusen d’esta
manera tan vil! (seu altra vegada, s’ompli la copa i beu. El puro, al cendrer,
ja ha deixat de treure fum, ara el fum es diria que ix del seu cap, es torca la
suor amb el mocadoret blavet).
La gran
majoria de la gent sap que nosaltres hem estat treballant colze a colze amb els
polítics, lluitant per aconseguir tot allò que done valor a la nostra
existència, xe! El valor del patrimoni! Per exemple, i ho hem aconseguit a
través d’anar superant nivells de democràcia i amb ells l’equilibri socioeconòmic
i mediambiental. Hem d’estar orgullosos... (de sobte, un tio amb bigot li diu:
“por diferencia, hable en castellano”. Deferencia! Diu una veu perduda). Xe,
perdonen, es la costumbre. Como iba diciendo... Debemos estar orgullosos de haber
sido una de las herramientas más importantes en este cometido transcendental
para la sociedad! Es esta y no otra, la razón por la cual hemos creado esta ONG
de carácter internacional, nuestra experiencia democratico-constructora y
social es necesaria para ser implementada al resto del mundo, un mundo que está
esperando brazos abiertos nuestra empírica hormigonera... vamos allá! A por
ellos! (grans aplaudiment entre crits de ¡Torero! ¡Torero!)
Perquè, diguem
la veritat, parlem clar! Els polítics sempre han planificat l’estructura de la
societat, però, cóm es materialitza aquesta? Doncs a través d’una bona economia
i... nosaltres som l’economia! Som el capital! És clar? (es torna a alçar de
sobte, el greix del ventre torna a arrossegar la taula tombant la cadira,
sembla sufocat i cabrejat) Cóm collons es finançaran els ajuntaments sense la
nostra dinàmica? Si! Fa uns anys alguns polítics impresentables ens feien la
punyeta tot dient que no hi quedava més sòl, i amb els pocs terrenys
urbanitzables que quedaven, estos estalinistes, antidemocràtics i
fonamentalistes, ens ficaven requisits i
més requisits en nom del medi-ambient que mai, en la nostra acreditada
tradició, mai no han fet cap falta! A qualsevol país digne, l’economia sempre ha
anat per davant de la classe política, diguen el que diguen! Què volen ara?
Enfonsar-nos altra vegada impedint-nos treballar? Perdoneu, xe, m’he posat nerviós! (aplaudiments)
Demane, per
favor, als periodistes presents, no publiqueu aquestes paraules, me’n penedís
d’haver-les dit (torna a seure i s’ompli la copa, beu, mocador blavet al front
altra vegada).
Torne a
repetir la raó per la qual aquest gran gremi vol donar aquest pas: el país, amb
la nostra sacrificada col·laboració, ha arribat a una democràcia més justa on
la ciutadania, amb el nostre consentiment, per fi és sobirana en totes les decisions que
afecten el model de ciutats i territori mitjançant els fòrums ciutadans, la ciutadania exerceix la política que oferim!
I és aquesta condició que farà comprendre
a la gent la finalitat d’aquesta ONG.
I ara, perquè tots eixos beneitons que ens vituperen
tinguen vergonya de sí mateix, vaig a recrear-vos, amb el rigor i serietat de
la realitat, com i de quina manera es viu en aquest sublim model de societat de
progrés que hem procurat (es torna a omplir el got, s’encén el puro i pega dues
xuplades alhora que obri la carpeta, comença a llegir):
Bo! Globalitzar
vol dir que el món és el mercat i, per tant, cada estat ofereix aquells recursos
que més explota exportant-los als demés, per així, en nom d’eixe Mercat Comú
Mundial, intercanviar, mercadejar el producte millorant, a través d’eixe
capital, el nivell i la qualitat de vida dels seus ciutadans, en resum, la
globalització subratlla la solidaritat entre tots el pobles! (grans
aplaudiments).
I què ofereix
Espanya? Doncs sol, platja i oci. Nosaltres, els grans constructors, hem aconseguit que aquest recurs siga l’eix
central de la sociopolítica d’aquest país, i així és. Tanmateix, eixos que ens
acusen d’espletar-ho tot, ens fan responsables d’exterminar l’agricultura, la ramaderia,
la indústria... i crec que també som culpables de la contaminació i el canvi
climàtic, que diguen el que vulguen! (xiulades)
Jo els diria a
eixa gent, que quan vagen al supermercat a comprar, pregunten d’on prové la
majoria de productes... que ho pregunten! Sí home, sí! Què encertats han estat els nostres polítics,
sempre assessorats per nosaltres, en aconsellar els agricultors que vengueren
els seus terrenys en nom del progrés! D’altra manera, què podien fer estos
davant productes de la mateixa classe i qualitat molt més econòmics provinents
d’altres indrets del món? S’hagueren arruïnat! Què han guanyat d’aquesta
manera? Diners i qualitat de vida, per descomptat!
A més a més...
(torna el del bigot: “hable en castellano!”. D. Corleone, cabrejat, li diu:
“sempre parla qui ha de callar! Tu i el de la barba del teu costat haveu estat
empresonats per estafa! Malgrat tot, encara tens un càrrec important al nostre
gremi, així que calla la boca, i si el vostre amic que ha vingut de no sé on no
entén res, després li ho conteu vosaltres... però no em toqueu més el piu!”
Silenci sepulcral...)
Bé, com anava
dient, a més a més, les nostres ciutats en són un exemple d’allò que defensem,
doncs, no és qualitat de vida poder dormir sense l’emprenyador cant del grill?
(tots: sí, té raó!) I la migdiada sense les punyeteres xitxarres? (tots: sí, té
raó!) Ni cagats de pardal ni cap bitxo! L’únic soroll que es sent és aquell que
no molesta, aquell que ens tranquil·litza perquè és el soroll del motor de vida:
cotxes! motos! vaixells! avions! el veí cabrejat! I, com no! el soroll tan
relaxant de la marxa enrere de les nostres formigoneres! Són els sorolls
naturals del progrés que donen a la gent la seguretat del viure, la hilaritat!
(grans aplaudiments).
I els diners
que s’estalvien en neteja els Ajuntaments gràcies a una arbreda estricta? I els
bacs que s’estalvien els xiquets gràcies a una política també estricta de parcs
públics? Que hi ha de més bonic que una ciutat plena d’edificis, de bars i
restaurants i immobiliàries? Hi ha dinàmica! Hi ha passió pel viure! (grans
aplaudiments).
Per no parlar
de les nostres muntanyes urbanitzades, hem portat la vida a les muntanyes! I el
flaire d’eixe verd humit i llustrós dels camps de golf? No li pega mil potades
a aquell olor tan fort de la flor de taronger? (tots: sí té raó!... torna a
fer-se una copeta). El mateix que els ports, mireu el meu amic! A portat la
moda, el “glamour”, l’elegància, la jet-set i els diners a ciutat...
Aquelles
barques, aquelles xàrcies només deixaven pudor insuportable, una imatge de
raval, de brutícia... quatre uelos pescant, mal vestits... No home, no! Hui,
gràcies a persones honestes, intel·ligents i emprenedores, els ports generen
milers de milions d’euros! Com el nostre gremi! Si senyor! Això és el que anem
a continuar fent amb més ímpetu!! (grans aplaudiments, gran emoció, tornen els
crits de “Torero”, “Torero”)
Bo! Per
acabar, us diré que, prevenint la situació, de fa anys que tenim comprats i
planificats milions i milions de metres quadrats en altres indrets més
“tropicals” alhora que , portats per aquest afany de progrés, els nostres
promotors estan negociant en altres dos continents més.
Anem allà!! Visca
el formigó!! Visca la mega-construcció!! (grans aplaudiments i emoció). Acabà
el discurs.
Al torn dels
periodistes, un d’ells li va preguntar:
“Sr. Pai
Corleone: per vostès, segons les meues conclusions, la natura és un espai
comercial, quan més bucòlic, més s’explota urbanísticament, actuen vostès, i
perdone la comparació, com a “proxenetes de la terra”, així, jo li pregunte:
Són vostès col·laboradors
d’eixa llei que permet exterminar arbres, plantes, criatures i hàbitats mil·lenaris
que pertanyen a un ecosistema del qual nosaltres mateixos formem un “tot” en
equilibri? Cóm pot assegurar vostè la pervivència d’eixe equilibri home-natura?
Si vostè té consciència, digna’m doncs, quin sentiment li mereix l’herència de
la cultura agrària dels nostres avantpassats. D’altra banda, eixos milers de milions que
vostès, els grans empresaris, diuen que generen, on van a parar? Col·laboren amb l’economia social? El pescador, el
llaurador, qui tenia una botigueta, hui ja no hi són, segons vostès, ara
treballen pel “sistema” capitalista, cóm és possible que amb el sou que cobren
no arriben a final de mes, això si, qui tinga la sort de treballar, clar, doncs
l’atur...
El Sr.
Corleone va alçar el braç fent-lo callar, el mirà fixament i li digué: El seu grup de
comunicació conta mentides! No vaig a respondre-li!
El periodista,
ja anant-se’n, replicà: un altre Trump! Així va el món! El grans hisendats i
comerciants d’abans generaven polítiques d’espais culturals, infraestructures
necessàries, dinàmiques empresarials, però vostès sols ens aboquen al
monocultiu de l’oci i la restauració, al perill de les bombolles immobiliàries
que hui, amb la seua “monserga”, testimonia el bucle... Milers de milions
d’euros que els bancs no han tornat estem pagant-los via impostos els
ciutadans, gràcies a vostès, que ens
deixen la merda i se’n van amb les butxaques ben plenes!! I ara torneu de
salvadors de la pàtria? Pocavergonyes!! Au!
Acabe la feina, home! Li queda l’últim colpet, que això és lo seu! (palma de la
mà oberta en vertical davant la boca oberta, gest inequívoc d’empinar-se
l’ampolla... així se’n va anar)
El Sr.
Corleone, amb un cabreig de mil dimonis, d’un cop de taula tomba l’ampolla, la copa
i el micro a terra, etzibà: “Vaig a denunciar-te a tu i al teu diari! A mi
ningú m’insulta! Ningú em diu borratxo! Si!
Més Trumps calen al món! Tot aniria millor! Doncs la gent com vosaltres,
marxistes pollosos, sols feu que fotre el progrés! Au! ... Amb el dit va
provocar la pregunta d’un altre periodista, segurament, com així va ser, de la
seua corda... aquest sí que va tindre resposta, a lo vist, era allò convingut!
