Un no per resposta hagués segut el meu desesper,
hagués caigut com arbre serrat, assassinat, mort.
La por, aquella maleïda por em va impedir preguntar-te
ho, dir-te ho.
Mil vegades em dic maldit a mi mateix!
Tants anys vivint amb aquesta punxa dintre el cor,
aquell mateix cor que tant t’estimava,
aquell mateix cor, covard cor! Que mai et va dir res,
que mai et va dir: et vull!
Aquell mateix cor que sempre ha batec ferit... i així
morirà.
