dimecres, 15 d’abril de 2020

DÉNIA, QUO VADIS?


   
                        


“Era l’any 2001, vaig portar a ma uela  María a la caseta del Pare Pere, tenia 94 anys i en feia més de 30 que no havia tornat allí. No deixava de mirar per la finestra de l’auto tot dient: “Ai, senyor, senyor!” Què passa? Li vaig dir. “Si vinguera una guerra menjaríeu taulells”, contestà. Havia tingut una caseta al Montgó abans de la guerra, sabia el que deia.”

A finals del s. XIX, quan la crisi de la pansa, ja es criticava públicament que una ciutat no podia dependre econòmicament d’un únic sector, que una ciutat, per ser “gran”, havia de mantenir viva la diversitat de recursos agrícoles, industrials i comercials.

En pocs anys, les empreses auxiliars de la pansa es transformaren iniciant una nova etapa d’industrialització: fàbriques de farines, de conserves, de licors, de joguets, de teula, sastres, sabaters, confiters i forns de pa, fusters, boters (vi), ferrers, impremtes. Però també un important port (dels deniers fins fa quatre dies) pesquer i comercial amb línies internacionals, amb un ferrocarril lligat a ell que dinamitzava tota aquella estructura comercial. Teatre, cabarets, hotels, hostaleria, balnearis...


Deixant a banda les barbaritats urbanístiques i la conseqüent pèrdua de patrimoni natural, cultural i arquitectònic (des de 1900 fins 1970, la superfície construïda fou del 16’37%. De 1970 fins 2019, del 83’65%), iniciarem la reflexió d’aquest article començant pel numero d’habitants (al voltant d’uns 12.000 fins 1960).
Així doncs, ara mateix, Dénia te uns 42.000 habitants censats, més uns pocs milers d’ells que no ho estan (a l’estiu bat rècords: més de 200.000).

Fins Febrer d’aquest any, poc més de 15.000 “estaven” afiliats a la S.S. i uns 3.500 a l’atur (2.700 d’ells treballadors d’hostaleria).
Efectivament, al nostre poble el sector serveis o terciari representa el 80% dels recursos econòmics, la construcció el 16% i la indústria el 3%. Agricultura, pesca, ramaderia... residual.

Ara ens ve la maleïda pandèmia i la ciutat, de moment, porta un mes amb eixe 80% d’economia quasi totalment aturada en un país on el sector turístic s’apropa a l’industrial (15 i 16% respectivament), amb un dèficit d’estat de 33.000 milions d’euros i un deute públic de 1 bilió cent-mil euros ( i entre 60-90 mil milions €/any de frau fiscal).
Vivim una situació mai viscuda, ni quan la grip de 1918. La tragèdia humana és desoladora i es fa dur el tractar temes econòmics, però és inevitable. Aquesta pandèmia, vinguda en un context de desacceleració econòmica a Europa, ens costarà pèrdues del voltant d’un 8% de PIB, un augment del 8% del deute i 10% d’atur.

Qui es salvarà? Si, contades amb els dits d’una mà, eixes grans empreses que s’emporten desenes de milions de beneficis cada any fora del poble. Però PIMES, autònoms i xicotet comerç... tots depenem del turisme! El 80% del PIB de la ciutat! De tantes ciutats turístiques com la nostra!

Fins que no haja una vacuna eficaç contra el Covid19, el sector turístic no alçarà el cap al 100%, i parlem almenys d’un a dos anys. Quantes persones passaran dels ERTES a l’atur? Centenars de famílies no tenen ja recursos ni per poder menjar. La renda bàsica o mínim vital  pot alleugerar la situació, però, d’altra banda, no es fa evident una pujada de l’IVA, IBI, congelació de sou? Fins i tot m’atreviria a dir que tornaran els peatges a la AP7. L’estat ha de recaptar com siga.

Com hem dit a l’inici, a finals del segle XIX es plantejaren la transformació del teixit productiu a Dénia, ara mateix, pense que hem de baixar del pòdium  formigó i Fitur, en pro d’assistir els demés recursos econòmics (primordials) i poder ficar-se tots a un mateix nivell, perquè en qüestió de recursos econòmics ningú no pot vèncer sinó interactuar entre ells buscant l’equilibri de les ciutats.

És urgent aprendre del passat, doncs no podem estar penjant d’un fil durant tants anys. Dénia hui, te possibilitats d’emprendre esta metamorfosi? Pense que sí.

Cap comentari: