A
finals del s. XIX, quan la crisi de la pansa, ja es criticava públicament que
una ciutat no podia dependre econòmicament d’un únic sector, que una ciutat,
per ser “gran”, havia de mantenir viva la diversitat de recursos agrícoles,
industrials i comercials.
En
pocs anys, les empreses auxiliars de la pansa es transformaren iniciant una
nova etapa d’industrialització: fàbriques de farines, de conserves, de licors,
de joguets, de teula, sastres, sabaters, confiters i forns de pa, fusters,
boters (vi), ferrers, impremtes. Però també un important port (dels deniers
fins fa quatre dies) pesquer i comercial amb línies internacionals, amb un
ferrocarril lligat a ell que dinamitzava tota aquella estructura comercial.
Teatre, cabarets, hotels, hostaleria, balnearis...
Deixant
a banda les barbaritats urbanístiques i la conseqüent pèrdua de patrimoni
natural, cultural i arquitectònic (des de 1900 fins 1970, la superfície
construïda fou del 16’37%. De 1970 fins 2019, del 83’65%), iniciarem la
reflexió d’aquest article començant pel numero d’habitants (al voltant d’uns
12.000 fins 1960).
Així
doncs, ara mateix, Dénia te uns 42.000 habitants censats, més uns pocs milers
d’ells que no ho estan (a l’estiu bat rècords: més de 200.000).
Fins
Febrer d’aquest any, poc més de 15.000 “estaven” afiliats a la S.S. i uns 3.500
a l’atur (2.700 d’ells treballadors d’hostaleria).
Efectivament,
al nostre poble el sector serveis o terciari representa el 80% dels recursos
econòmics, la construcció el 16% i la indústria el 3%. Agricultura, pesca,
ramaderia... residual.
Ara
ens ve la maleïda pandèmia i la ciutat, de moment, porta un mes amb eixe 80%
d’economia quasi totalment aturada en un país on el sector turístic s’apropa a
l’industrial (15 i 16% respectivament), amb un dèficit d’estat de 33.000
milions d’euros i un deute públic de 1 bilió cent-mil euros ( i entre 60-90 mil
milions €/any de frau fiscal).
Vivim
una situació mai viscuda, ni quan la grip de 1918. La tragèdia humana és
desoladora i es fa dur el tractar temes econòmics, però és inevitable. Aquesta
pandèmia, vinguda en un context de desacceleració econòmica a Europa, ens
costarà pèrdues del voltant d’un 8% de PIB, un augment del 8% del deute i 10% d’atur.
Qui
es salvarà? Si, contades amb els dits d’una mà, eixes grans empreses que
s’emporten desenes de milions de beneficis cada any fora del poble. Però PIMES,
autònoms i xicotet comerç... tots depenem del turisme! El 80% del PIB de la
ciutat! De tantes ciutats turístiques com la nostra!
Fins
que no haja una vacuna eficaç contra el Covid19, el sector turístic no alçarà
el cap al 100%, i parlem almenys d’un a dos anys. Quantes persones passaran
dels ERTES a l’atur? Centenars de famílies no tenen ja recursos ni per poder
menjar. La renda bàsica o mínim vital pot alleugerar la situació, però, d’altra
banda, no es fa evident una pujada de l’IVA, IBI, congelació de sou? Fins i tot
m’atreviria a dir que tornaran els peatges a la AP7. L’estat ha de recaptar com
siga.
Com
hem dit a l’inici, a finals del segle XIX es plantejaren la transformació del
teixit productiu a Dénia, ara mateix, pense que hem de baixar del pòdium formigó i Fitur, en pro d’assistir els demés
recursos econòmics (primordials) i poder ficar-se tots a un mateix nivell,
perquè en qüestió de recursos econòmics ningú no pot vèncer sinó interactuar
entre ells buscant l’equilibri de les ciutats.
És
urgent aprendre del passat, doncs no podem estar penjant d’un fil durant tants
anys. Dénia hui, te possibilitats d’emprendre esta metamorfosi? Pense que sí.
