divendres, 11 de gener de 2008

A L'ESTIMA

Jo faré un camí amb el cor
per trobar-te allà on sigues,
doncs per molt lluny que estigues
t'arribarà el meu amor
caminant amb l'enyorança
que amera tot el meu cos,
caminant amb l'esperança
que m'empenta cap enlloc.

Jo faré un camí amb el cor
que ningú podrà xafar,
que ningú podrà mirar,
que ningú, malgrat lluor,
podrà per res contemplar,
doncs serà sols camí
només per tu i per mi.

Jo faré un camí amb el cor
que anirà vers la puresa
d'un amor, d'una bellesa,
que m'atrau sense cap por,
busque només ta tendresa
per amainar el dolor,
el dolor de la incertesa
mentre no tinga comesa
llur missió que em trenque el dol.

Jo faré un camí amb el cor
més enllà de les distàncies
d'una vida d'ignoràncies…
no vull pas ja més foscor!
lleveu-me d'aquesta terra
per poder fer el promés,
que no vull pas dormir més!
doncs vull començar la tasca
que em porte al cor l'alegria
d'haver-te trobat… Estima!