Tot resta del revés
quan la corrupció
ve de cara.
Com una premonició
les dotze estrelles són grogues,
color maleit pels segles...
el sofre del dimoni,
la pesta i l’epidèmia.
I el blau de baix
no és del cel,
és combustió de paraules
d’un gas podrit i corrupte
vomitat per la impudícia
d’inics parlaments.
Incompetents, impresentables,
pocavergonyes, psicòpates...
són el millor equip
a les ordres satàniques
del temple del diner.
Arruïnen, degeneren els pobles
amb fal·làcies esdevingudes
lleis i normatives al servei
de l’elit del mal.
L’obscuritat ha podrit
els pilars del cristianisme,
idiosincràsia i cultura deambulen,
deixats de la mà de Déu,
cap a l’abisme insondable
de degenerats propòsits.
Degollats, esquarterats,
senyant-se són assassinats
per la mitja lluna fanàtica
com màrtirs de la nostra identitat,
i aquesta, menyspreada, anihilada,
dona l’esquena...
passa de llarg
caminant cap al patíbul
de negligits esperits
aquesta societat
dirigida per la infàmia.
Aquí no es parla de pau
perquè la pau és la guerra,
l’armament seguretat,
el control és democràcia,
l’enviliment cultura
i les normatives llibertat,
són els nous principis
de la nova política
d’aquest nou ordre
forjat al foc de l’avern.
Tot resta del revés
quan la corrupció
ve de cara,
a Aporue l’han raptada,
no per amor,
aquesta vegada.
Delinqüents sense temor
ni de Déu ni de la Vida,
a les ordres d’En Banyeta
fan polítiques d’horror,
doncs ja resta saquejada,
d’esperit i ànima nueta,
aquesta Ítaca estimada...
ja el que ve és l'amargor.
Tot resta del revés
quan la corrupció
ve de cara...
a Aporue l’han raptada,
no per amor,
aquesta vegada.