Hui et regalaré una rosa
que mai no marcirà,
la tinc a les mans per tu
quan els teus ulls desperten
amb l’aurora del nou dia.
La llum de la teua mirada
il·lumina el meu esperit,
i escorcolle el teu somni:
anhel d’incondicional amor
que un dia et va trair,
nits diürnes que vas viure,
aquells dies t'arrossegaren
per les pedres del desengany,
temps de silenci i llàgrimes,
de ràbia i de dolor.
Però, hui et regalaré una rosa
que mai no marcirà,
de magnànima bellesa
que tinc a les mans per tu...
A les profunditats de l’anima
naix l’arrel d’aquest present,
saba d’estima infinita
per saciar-te de tendresa
quan et lliure aquesta rosa,
quan m’agafes de la ma.
Hui et regale aquesta rosa
per tota l’eternitat,
doncs l’amor és essència
transitant per l’univers,
és allò que mai no canvia
enmig del canvi,
que mai no mor
perquè és vida...
Jo et regale aquesta rosa
si m’agafes de la ma.