Cóm voleu que tinga l’ànim? Soc humà i habite aquest
món en consciència. Si, soc conscient que dir coses amb sentit comú no te cap
sentit ni cap coherència en aquesta època que m’ha tocat viure... Per què?
Perquè la veu que guia el món és el diner, la seua paraula és llei, axioma de
vida. Tot el demès ha estat condemnat al silenci i l’oblit. Sols els hostes de
la solitud poden sobreviure, evadir-se... Ser d’aquest món però no estar amb
ell és l'única experiència per salvar la dignitat humana.
Vivim a les clavegueres on van a buidar el ventre
les elits que controlen aquesta societat instal·lada en la indiferència.
Ceguera, sordesa i analfabetisme convivent, humans sense sentiments, sense
consideració de l’espai que xafiguen ni les repercussions que comporten les
seues actituds i accions pel demà dels seus propis fills.
Un xiquet s’ofega i ningú es llança a l’aigua per
salvar-lo perquè no s’arrisquen a malbaratar els bitllets que porten dins les
butxaques. El planeta fa anys que clama la seua angoixa i, lluny de canviar els
nostres procedirs, continuem explotant-lo sense treva en nom del “creixement”.
Realment, si ens preguntaren un a un als vora
vuit-mil milions de persones que som al món sobre l’actual model de gerència
sociopolítica, econòmica i mediambiental, ho aprovaríem? Doncs amb l’arribada de l’Agenda 2030 (poca gent està
assabentada) es vol donar “empoderament” als ciutadans per decidir cóm
estructurar el futur desenvolupament sostenible (“sosterrible”)... Quina
rialla!
Ja l’any 1974, l’informe Kissinger tenia com a
màxima prioritat el control de natalitat en 13 països, doncs l'explosió
demogràfica suposava una amenaça per EUA.
En 1994, a la Conferència de Població i Desenvolupament de Nacions
Unides celebrada a El Cairo, David Rockefeller refereix la superpoblació com un
problema que causa impactes negatius al medi-ambient... contaminació,
exhauriment de recursos, pobresa, etc., i ja deia molt encertadament que a 2020
al món hi seriem 8 bilions d’ànimes. És menester controlar la població si volem
portar a terme un desenvolupament sostenible com cal, vingué a dir. Allí es va
encetar l’Agenda 2030.
Els servils del sistema, eixos polítics que creuen
parlar a una majoria de borregos (alguns d’ells d’una penúria intel·lectual
insuperable) , defensen l’Agenda 2030 parlant de participació tot dient que a
198 països de 202 que conformen l’ONU, s’ha exposat i s’ha donat veu almenys a
8 milions de persones respecte aquest projecte. Però, què son vuit milions quan
al món en som vuit-mil milions? Què són 198 països davant milers de territoris
i cultures diferents i úniques? I continuen amb la cançó de la igualtat, de la
justícia social, l’eradicació de la pobresa i la fam, protegir els ecosistemes,
etc., o siga, tot allò que ve prometent-se des de fa cent anys cada vegada que
hi ha una cimera d’alt nivell. I cada vegada estem pitjor.
Però, els servils del sistema continuen: davant la
revolució tecnològica, més del 40% dels treballadors al món hauran de
«reinventar-se». Clar, ells no cal que es reinventen perquè ja cobren a desdir
per inventar-se les falsedats que han d’eixir de les seues boques en nom del
Nou Ordre Mundial.
El desenvolupament sostenible ha existit sempre fins
l’arribada de la revolució industrial i les seues multinacionals, corporacions
i fons d’inversió, que hui suposen més del 75% del PIB mundial i financen tots
els estaments, entre ells la ONU, OMS, OMC, FMI, etc., o siga, el futur
ministeri global de salut, de comerç, d’economia, de treball...
Plantege al lector: el Planeta es troba en una
situació crítica en tots els aspectes, són els llauradors, els pobles
originaris, els mariners, els ramaders, els treballadors de qualsevol ofici, el
comú de la gent, responsables d’aquesta situació? Doncs segons els hereus de
Rockefeller, així és. Els abusos i agressions de les grans multinacionals als territoris
no tenen res a vorer, les seues fundacions filantròpiques així ho anuncien.
Les sancions milionàries dels estats als bancs que
transgredeixen lleis són ingressades als mateixos bancs dels estats. Els
mateixos que destrossen el medi, que provoquen guerres, malalties i crisis són
els mateixos que gestionen tots els recursos del Planeta i ara volen
administrar l’Agenda 2030. Quin paper, doncs, juguem les persones? Quina veu
ens representa quan ja estan diguem-nos que al 2030 no tindrem res però serem
feliços, que va a desaparèixer el diner físic, que els robots destruiran milers
de llocs de feina o que portarem al damunt un dispositiu amb totes les nostres
dades biològiques, comercials i de localització? Parlar de democràcia aquí és
una obscenitat. Açò és una imposició amb tota regla, perquè...
Què podem esperar d’una societat alienada a través
de mòbils i demès enginys electrònics que ha deixat de pensar? Fa temps es va
suprimir la filosofia i les humanitats a les Universitats, ara tenim programes
demencials per TV tots els dies i a tota hora. És la estratègia d’una elit que
impedeix als seus fills l’ús generalitzat de dispositius electrònics... doncs
ells seran els futurs líders de l’Ordre Mundial.
.jpg)
