Cada vegada hi ha més murs invisibles, van alçant-los subtilment «en nom del nostre benefici», això ens responen quan el seny d’uns pocs ho reprova... uns pocs despullats d’ego i farcits de consciència i humanitat... uns pocs, els rebutjats pel sistema.
Psicòpates satànics han impregnat el món amb el seu alé d’iniquitat a través dels seus deixebles investits de poder, les lleis són dictades amb paraules de foc, redactades amb lletra de farsa i signades amb l’encuny programat de les urnes.
Democràcia i llibertat han estat privatitzades, deslligades de la vida com l’ésser humà, reduït a objecte controlat pel subjecte tecnològic i dirigent alienat de la naturalesa i el món.
El gran arquitecte dels murs està content, les masses caminen captivades pels displays mentre cauen esglésies, tradicions i cultures. Europa cau depravada, Déu és un disbarat, Jesús escarni generalitzat, els avis mobles que molesten i el diner axioma de vida. Qui es caga amb l’ordre internacional, justifica el genocidi, practica la xenofòbia i provoca conflictes i guerres, vol el Nobel de la pau; allò més destrellatat resta legalitzat; l’ensenyament ha perdut la seua finalitat, els alficossos passen de curs i els professors es frustren i deprimeixen; la corrupció ja és un «requisit» de la classe política; la perversió sexual i rituals amb xiquets, diversió de les elits del món... cóm és possible que la societat mostre indiferència per tot? S’ha perdut l’esperit de reflexió, de qüestionament, de valorar comportaments, actituds i accions, o potser som víctimes d’una estratègia política i social destinada a desconnectar-nos de la realitat? Efectivament, quasi la totalitat de mitjans de comunicació del món resten en mans d’aquesta gentola, encisant ments tot manipulant la informació al dictat d’aquell que afirma que la pau s’aconsegueix amb l’armament i la guerra, sols el dimoni pot dir això.
El món navega sense timó ni brúixola cap a la uniformitat, la unicitat, l´homogeneïtat: una cultura, una religió, un govern. Però, no s’arribarà a cap port. Com deien els antics, Déu és una esfera infinita el centre de la qual és a tot arreu i la circumferència enlloc, per aquesta raó, consciència, llibertat i vida no són exclusius de l’ésser humà, ni l’amor tampoc, sols participem d’ells com tot ens de l’univers, també de la justícia... per això, preparem-nos perquè, no s’arribarà a cap port.
