Reciclatge, energies alternatives... correcte, però són mesures pal·liatives que tracten els símptomes i no el problema, doncs el problema som nosaltres mateixos.
Fins que no canvie la nostra manera de vore i entendre el món; fins que no ens reintegrem en la naturalesa; fins que no siguem conscients que l’arbre, l’animal o la mateixa terra formen part del nostre cos; fins que no ens sentim ferits al nostre cor cada vegada que és tallat un arbre, devastada una muntanya, contaminada la mar o matat qualsevol animal... fins que no haguem acomplit aquesta transformació radical en l’ésser humà, dic, no hi ha salvació possible.
L'actual estat d'emergència ecològica del planeta és resultat de la nostra manera de pensar i d'actuar, basat en un model de sistemes polítics on el progrés sols és possible a partir d’un creixement econòmic constant que, per tant, considera la naturalesa com objecte d’explotació i de negoci, el temps és lineal perseguint un futur que mai no arriba i l’esperit humà és negligit en favor d’un materialisme que ja ha conquerit l’actual societat de consum convençuda d’aquesta única via de felicitat.
Ara mateix, som testimonis d’una lluita acarnissada pels recursos del planeta, uns recursos que ja han traspassat els seus límits, portada a terme per mandataris amb poder que tot monetitzen, transgredint tota llei, tota norma, tota ètica, sense cap escrúpol ni respecte per la vida.
Hem de recuperar la nostra relació integral amb la naturalesa, el seu espai, el seu temps i els seus ritmes, que són els nostres, perquè la vida és temps, nosaltres som temps. Cal abandonar l’ego, tornar a connectar-nos amb la totalitat i reprendre la virtut de saber «habitar» el món sent conscients que no podem separar el temps de les coses per així no manipular res, viure el present amb respecte i compromís davant la vida, però això va totalment en contra de l’actual sistema tecnològic i econòmic.
Ara mateix, aquest ascesi humà seria quasi un miracle aconseguir-lo en tant el món continue en mans d’aquestes elits de poder, els seus mandataris súbdits i els mitjans de comunicació que dirigeixen els seus interessos.
Però, el planeta és un organisme viu, està advertint-nos i no ens adonem. És imminent el desastre si continuem així, doncs no hi haurà salvació de l'ésser humà sense salvació de la naturalesa.
DESPERTEM-NOS!!
Es fa de dia i no et despertes,
el sol t’il·lumina i el vent és fresc,
l’ocell encara canta
i l’arbre encara és verd,
però tu, continues dormit.
La vida et busca tots els dies,
truca la porta dels teus sentiments,
aquest bes diari farcit d’estima
no troba resposta… continues dormit.
A l’alba, sacsegen la teua consciència
perquè canvies d’actitud
i transformes aquesta realitat
que depèn de tu… depèn de tu!
però, no et vols despertar.
La nit fosca de l’ànima és llarga,
Morfeu et sedueix
amb somnis concupiscents.
Empatxat d’individualitat
et creus feliç i realitzat,
però, no veus a qui trepitges.
Especulació! Explotació! Producció!
Competitivitat! Expansió! Immediatesa!
Consum! Possessió! Egoisme!
Les masses busquen
la felicitat promesa
sense atendre conseqüències.
Mercaderies! Bancs! Economia!
Globalització! Neoliberalisme!
Riquesa! Monoculturalitat!
Homogeneïtat! Unicitat!
Tecnologia! Robòtica!
Les elits busquen el control
disfressades de democràcies i llibertats.
La nit fosca de l’ànima és llarga,
guerres i injustícies avancen
mentre tu ets a casa teua
gaudint plaers onírics
amb finestres tancades,
no vols escoltar el clam d’angoixa
que projecta el teu estat de benestar.
Els dies ja tenen por… Despertem!
El sol encara il·lumina
i el vent és fresc,
l’ocell encara canta
i l’arbre encara és verd.
Obrim finestres i portes,
isquem al carrer! Al carrer!
Naturalesa, món, univers, divinitat…
tot som U,
milers de milions som U!
Lluitem contra aquesta corrupció
empestada d’egoisme i ambició,
tombem aquest sistema imposat.
Qualsevol dia pot ser el nou dia,
una nova vida, un nou món.
Milers de milions som U.
Despertem les consciències!
