Cada vegada hi ha més murs invisibles, van alçant-los subtilment «en nom del nostre benefici», això ens responen quan el seny d’uns pocs ho reprova... uns pocs mancats d’ego i farcits de consciència i humanitat... uns pocs, els rebutjats pel sistema.
Psicòpates satànics han impregnat el món amb el seu alé d’iniquitat a través dels seus deixebles investits de poder, les lleis són dictades amb paraules de foc, redactades amb lletra de farsa i signades amb l’encuny programat de les urnes.
Democràcia i llibertat han estat privatitzades, deslligades de la vida com l’ésser humà, reduït a objecte controlat pel subjecte tecnològic i dirigent alienat de la naturalesa i el món.
El gran arquitecte dels murs està content, les masses caminen captivades pels displays mentre cauen esglésies, tradicions i cultures. Europa cau depravada, Déu és un disbarat, Jesús un escarni generalitzat, els avis mobles que molesten i el diner axioma de vida. Qui provoca conflictes i guerres vol el Nobel de la pau, qui parla de pau no s’asseu a negociar-la, mentre centenars de milers de joves moren sense saber per què. Sols el dimoni pot dir que la pau s’aconsegueix amb les armes... nuclears.
El món navega sense timó ni brúixola cap a la uniformitat, la unicitat, l´homogeneïtat: una cultura, una religió, un govern. Però, no s’arribarà a cap port. Consciència, llibertat i vida no són exclusius de l’ésser humà, ni l’amor tampoc, sols participem d’ells com tot ens de l'univers, també de la justícia... per això, preparem-nos perquè, no s’arribarà a cap port.
