On aneu amb tanta guerra?
Què voleu aconseguir?
Vore la sang per terra?
Vore la gent sofrir?
Quin valor te vostra vida
vosaltres que ho provoqueu?
I és que més lluny no vegeu,
us cega el poder de gestió envilida.
I així tota la vida,
dels faraons als romans,
també passà pels califes
i ara els americans…
tot per la raó perduda.
Perduda està la raó
d’aquells guanyadors imperis,
doncs, digueu-me, amb certs criteris,
quin d’ells la pau a exercit
amb la força de l'exèrcit
durant tota l’evolució.
De què ens serveix la història
que coneguem de tots ells
si ara, em ve a la memòria,
que hem passat el segle vint
i sofistiquen fussells
perquè seguisquen morint.
Les màquines de la mort
tenen ara gran suport,
es fabriquen en nom del lucre
per portar-nos al sepulcre.
I qui viu d’aquestes morts
per la llei està emparat,
doncs no és acte terroriste
vendre armes al mercat.
Mireu als grans mandataris!
Mireu-los amb atenció!
Els césars contemporànis
que ens porten la perdició.
Interessos i control,
domini i explotació,
en tenen gran devoció
els devots d'aquest rol,
que per defensar-lo pensen
ser líders en armament,
i a vore qui té la ment
més agressiva i dolent...
enganyen, roben, abusen.
Però, mireu si són ignorants
que pensen que en esta vida
tot està en les seues mans
i tot és una mentida.
La mort ens arriba prompte
però ningú pensa en ella,
i per no tenir en compte
el que la vida aconsella,
(qui té viu l'esperit
sap de l'Amor per la Vida),
se'n va d'aquest món amb ferida
adonant-se tard i penedit:
béns i riqueses queden
que hereus prompte cremen.
Al món nuets vam venir
i marxem sense bagatge,
sols l'esperit ens sap dir
que la consciència és peatge
per pagar la iniquitat
o guanyar la plenitud,
pocs cultiven tal realitat,
molts acaben amb el seny perdut...
On aneu amb tanta guerra?
Què voleu aconseguir?
Perduts esteu.
