"Som terra, som arbre,
som món, som univers...
Som U"
Durant generacions
s'ha mantingut oberta,
en la fam i la misèria,
en conflictes i guerres,
en la bonança i l’alegria,
en festes i àpats, però...
Ara mateix,
la terra és enverinada,
els arrels podrits,
el fullam engroguit,
la saba ja no corre
i res no dona fruit,
cap empelt no sobreviu:
«No són temps de més reformes
sinó de transformacions»,
l’últim arbre advertia, però...
no hi ha catarsi humana
ni cap canvi radical,
s’ha arribat tard,
som als últims temps.
Ara mateix, d’aquesta ruïna
creix la gran guerra,
però amb la porta tancada...
i Déu s’ha emportat la clau.
