No puc vorer la nit
amb les seues sempiternes
lluernes blanques,
ni veig pel dia les persones,
no les trobe! Quin món és aquest?
Màquines humanes
vestides de tecnologia,
van pel carrer escopint
el poc que queda de sensibilitat,
i la desolació de l'ànima
es fa present
amb modernes innovacions...
Jo veig passar aquest fum
d'intel·ligència artificial
que tot enverina... Sols jo?
Perquè allò menyspreable
és digne de lloa:
El vituperi s’institucionalitza
en aquesta societat
d’infestada felicitat
i pervertit progrés,
de massa lleis
i massa poca justícia.
Una contínua novetat
bombardejada d'anuncis
enceta el consum embojit
d'aquesta nova esclavitud:
És la conquesta de la ciència
i la tecnologia
al servei del capital.
Quatre bandits d’or
han conformat
el model mundi,
però jo... Jo no col•labore!
Sols jo?
No! No seré aliment
d’aquest motor
que crema dignitat i principis
a gran velocitat.
De davallada i privats de frens
van tots sense adonar-se'n
cap a l’abisme de la desídia:
Un món deixat
de la mà que l'habita,
agredit per la mà que l'explota,
arruïnat per la mà corrupta
d'interessos i poder,
ingredients d'aquesta guerra
que ja ha començat.
No puc vorer la nit
amb les seues sempiternes
lluernes blanques,
però sento dintre mi
el plor que ve d’elles...
La sentència de la Vida
ja ha segut lliurada.
Busca urgentment recer, amic,
i encén un llum de cor,
que a fora la tenebra de por
serà mortal...
Fins que el nou dia
torne a il•luminar persones
i el món torne a ser món.
