Tens sort de viure la nit,
allunyada dels llums de ciutat;
tens sort de viure el silenci,
allunyada de sorolls d'eixordar;
tens sort de parlar amb la ment,
tan a prop dels estels;
tens sort d'escoltar l'amor,
que aprofundeix amb tu;
tens sort d'aquest diàleg
de serenitat, de pau i saviesa.
Voldria agafar-te de la mà
i fer-me partícip, si tu vols,
jo que mai he viscut la nit.
