On aneu amb tanta guerra?
Què voleu aconseguir?
Vore la sang per terra?
Vore l’humà sofrir?
Quin valor te vostra vida
vosaltres que governeu?
Pel diner la corrupció us valida,
pel poder l’ànima doneu,
i és que, més lluny no vegeu,
vostra consciència és podrida!
I així tota la vida,
dels faraons als romans,
també passà pels califes
i ara els americans…
Tot per la raó perduda.
Perduda està la raó
d’aquells guanyadors imperis,
doncs, digueu-me, amb certs criteris,
quin d’ells ha donat saó
amb la força i l’armament
en nom de l’enteniment.
De què ens serveix la història
que coneguem de tots ells
si ara, em ve la memòria,
hem passat del segle vint
continuant amb fusells
perquè seguisquen morint.
Les màquines de la mort
gaudeixen d’un gran suport,
les fabriquen en nom del lucre
per portar-nos al sepulcre.
I qui viu d’aquestes morts
per la llei està emparat,
doncs no és acte terroriste
vendre armes al mercat.
Mireu als grans mandataris!
Mireu-los amb atenció!
Els cèsars contemporanis
que ens porten la perdició.
Mireu si són ignorants
que pensen que en esta vida
tot està a les seues mans
i tot és una mentida.
Li manen al soldat
anar al camp de batalla,
i allà, aquell es baralla
fent costat a la maldat
sense saber per què mata
al jove que, malferit, remata.
Les primaveres pregunten
per què els furten el sol,
i de resposta s’emporten
un tir a tall de bescoll.
Porten el jove a la mort
en nom dels seus interessos,
dos malparits i quatre entesos
en corrupteles i suborns, molt fort!
Però la Vida ens dona el missatge:
Cap guerra no porta a la pau,
per molt que diga el personatge,
sols s’arriba a la victòria... i prou.
