Cada lluna plena,
d'hivern darrere el cristall,
d'estiu tombat a terra,
els meus ulls absorts
d'aquesta plenitud,
busquen en la teua claror
la clau de la inspiració
per vore si puc escriure't,
expressar-te, amb lletres de cor,
l'inefable estima que sent per tu,
l'incommensurable passió
d'un bes que t'acarone
amb infinit present.
Però, passen els anys...
i les llunes plenes.
