N'estic fart d’eixa gran part de la societat que no pensa. Ments manipulables que, susceptibles a la incitació de la propaganda i els anuncis, sucumbeixen baix l’ideal d’aquells que els utilitzen mediàtica i ideològicament, sense reflexionar, sense qüestionar, esdevenint éssers que es mouen per impulsos: així és la ment superficial.
Ara mateix, l’actual clima polític n’és un exemple. Farcits
de noticies indiciades i també interessades contra l’adversari, els devots de l’ofensiva
van bevent-les i assaborint-les amb gaudi afrodisíac per després vomitar-les per
bars i cantons, “altares y hogares”, contra la corrupció “de l’altre”, sempre al
dictat de dogmàtics politicastres cohonestats per una justícia que cobreix els
seus bandidatges amb indecent toga:
Notificacions d’imputació en perjudici del contrari lliurades
al rival polític (casualment sempre conservador) abans que al titular per així treure’n
profit políticament a través dels nombrosos mitjans amics; dates d’imputació o
de judici estratègicament triades en detriment d’algun esdeveniment o afer
polític positiu de la oposició (casualment sempre d’esquerres); bloquejos de
comptes bancaris immediats per a uns i ignorats per a altres; lladres consolidats
o criminals de guerra d’alt rang polític són beneficiats de la dilació judicial
o simplement “aquí no pasa nada”, en greuge comparatiu amb l’altre del mateix
rang però d’un altre color polític amb el qual, partint d'indicis, recau tot el pes judicial i
mediàtic immediata i miserablement per tal d’aniquilar allò que representa i
forçar el caos governatiu en nom d’interessos conservadors amb olor a
naftalina.
Que a l’esquerra no hi ha corrupció? També, però la relació de
lleialtat “justícia-partit polític-mass-media”
existeix sols d’un costat, el que correspon, com hem donat a entendre, a una
justícia nepotista “atada y bien atada” que, davant documents compromesos en afers
de presumpta corrupció, sap desxifrar i identificar la persona involucrada a
partir de quatre consonants repetides, però no sap identificar el cognom d’un
polític important de l’estat i cap d’un partit finançat amb diner negre i quasi
un miler d’imputats, i què?
En fi, sembla que la paraula d’un polític gandul esdevé
opinió de moltes ments superficials, doncs els prosèlits d’aquests tipus
d’ideologia prefereixen a una “ñiquiñaque” que si perd el paper que li escriuen
perd tota la seua ciència abans que a la persona íntegra, educada i humana, que
lluita per la majoria pobra i la justícia social... Es el demonio! Rojos de
mierda! Fet empíric, com qui menja fruita.
Així, mentre en aquest país vaja creixent el número d’individus
superficials i baixant la inversió en educació pública i de qualitat, no hi ha res a fer, doncs “contra l’estupidesa fins els propis
déus lluiten en va”.
