Què hi ha de pitjor que un enemic? Potser un antic amic mullat d'enveja, eixe tipus de desig bandit que, alimentat per una forta i malvada imaginació, genera l'esdeveniment venjatiu portat per l'odi i la desraó.
L'ego de les persones és determinat per l'educació no tan sols, diguem-ne, “erudita”, sinó sobretot per aquella que pertany a l'ésser en si, a eixe principi ontològic pel qual no solament el cos és naturalesa i és aquesta específica de cadascú, sinó que l'esperit també ho és per la seua relació transcendental al cos. És aquí on viu allarat el “patró” de la nostra conducta.
Tanmateix, sempre hi ha qui creu que el diner ho compra tot, fins la mateixa dignitat política aliena en nom dels seus particulars interessos. Aquesta gent, proveïda d'un cert poder, quan, per mèrits propis no arriben a aconseguir els seus propòsits, les seues aspiracions polítiques, enginyen vils artificis que, com a bomba de rellotgeria, fan esclatar en el moment més escaient per a, més tard i mitjançant negociades vies mediàtiques, responsabilitzar maliciosament a aquell o aquella “rival” responsable de “furtar-li” (segons decreten les lleis de la seua imaginació) els seus afanys, i que cal destruir. És pervers, repugnant.
Rival! Un líder polític íntegre no fa ús d'aquesta paraula per respecte a una de les seues conviccions: "La vida no és ni deu ser una competició", sinó una carrera on ningú guanya ni perd en nom de la seua finalitat: L'equilibri, l'harmonia, la plenitud humana.
Com és possible viure amb una pugna constant incitats pel propi ego? Com aquestos miserables personatges poden considerar-se feliços? L'ostentació del seu poder i riquesa amaga la podridura de les seues virtuts: baix aquest parany son enganyats els sentits del comú de la gent. Però, estan equivocats, molt.
Tot te un sentit en aquesta vida, tota acció, inclús tot pensament, porta conseqüències "finals" (que no les immediates) no determinades per les prístines circumstàncies, sinó per la pròpia llei de la vida que empara llurs fills: l'ent, l'existencial.
Hi ha una flor anomenada "kurinji" que sols floreix una vegada cada 12 anys, creguem que no te cap sentit davant l'Univers? I tant que si. Quant més sentit tindran els nostres actes!
Tot aquell que actue amb malignitat no sols rebrà el perjudici de les seues accions, sinó que també faran víctimes d'eixa mateixa desgràcia a les persones del seu entorn, per què no se n'adonen? És aquesta la raó per la qual un polític honest mai no considerarà "enemic" cap persona, tan sols pobres d'esperit. I no intentarà, mitjançant oratòries sofístiques, ridículament cadencials i indecentment persuasives, humiliar-lo, desacreditar-lo públicament per aconseguir els seus propòsits, que amb aquest estil no son dignes d'oferir a la societat que represente. Tot el contrari, sabedor que la veritat es troba en la raó de la diversitat, considerarà aquelles proposicions necessàries per donar-li forma a les seues pròpies, i és aquesta emmotladura l'engendradora d'una reflexió social que sols la raó majoritària farà valdre.
D'aquesta manera resol un bon líder els conflictes, els dubtes, els problemes. Home, dona, homosexual o lesbiana son dignes de representar el model de líder íntegre perquè, com abans he dit, allò que realment guia una conducta plenament humana és la consciència.
Desgraciadament, en política, encara hi ha molt de misoginia.
