divendres, 29 de febrer de 2008

EL TEU RECORD

Faré del teu record una altra vida
on naixerà l'amor de l'enyorança.


La tendresa del teu ésser acaronarà els meus somnis,
la puresa del teu cor m'omplirà els sentiments,
la teua absència de malícia em farà sentir xiquet
i com xiquet la fantasia esdevindré en il.lusió...


I la il·lusió seràs tu, estel del meu voler.

Viuré amb l'afany de la teua imatge
i així, en la solitud del pensament, diré:
on estàs, primavera?


Com una rosa que mai no mor,
doncs a la memòria queda gravat el seu aroma, el seu alè...
allí estaràs per sempre!


Guardaré el teu record a les profunditats de l'ànima
i en l'ansietat preguntaré a Plató quína vida és la que visc.