on naixerà l'amor de l'enyorança.
La tendresa del teu ésser acaronarà els meus somnis,
la puresa del teu cor m'omplirà els sentiments,
la teua absència de malícia em farà sentir xiquet
i com xiquet la fantasia esdevindré en il.lusió...
I la il·lusió seràs tu, estel del meu voler.
Viuré amb l'afany de la teua imatge
i així, en la solitud del pensament, diré:
on estàs, primavera?
Com una rosa que mai no mor,
doncs a la memòria queda gravat el seu aroma, el seu alè...
allí estaràs per sempre!
Guardaré el teu record a les profunditats de l'ànima
i en l'ansietat preguntaré a Plató quína vida és la que visc.
on estàs, primavera?
Com una rosa que mai no mor,
doncs a la memòria queda gravat el seu aroma, el seu alè...
allí estaràs per sempre!
Guardaré el teu record a les profunditats de l'ànima
i en l'ansietat preguntaré a Plató quína vida és la que visc.
