divendres, 29 de febrer del 2008

ISRAEL




Israel soc jo, Israel eres tu, Israel és el món sencer.
Terra de terres, bressol de profetes, despertar de la paraula,
naixement de revelació.
Tots portem al damunt un poquet d'Israel, però... Pocs ho saben!
Encara no veuen el ulls, ni escolten els oïts ni entenen.
Només veiem la mar quan mirem la mar,
només veiem el cel quan mirem el cel,
només veiem la terra quan mirem la terra...
És, com si la vida fora buida d'essència,
no aprofundim en la seua estima!

Escoltem trinar els ocells i no entenem,
escoltem el sò de la pluja i no entenem,
escoltem com bufa el vent i no entenem...
És, com si les paraules no tinguessin significat,
no entenem el cant de la vida!

Hem vist Israel, hem escoltat Israel i, on és?
Què lluny queda de nosaltres Israel!

Guerra d'idiosincràsia, fam, misèria, pobresa, mort...
Tot això és avui Israel...
Va nàixer i morirà sent el reflexe de nosaltres mateixos!