divendres, 29 de febrer del 2008

ESTIMAT NADAL:




Preferisc ser ateu de bon cor i sentiments que no un hipòcrita creient,
incrèdul amb les fútils paraules de pau,
impassible davant la influència d’un sistema mediàtic que ens impel.la al consum d’articuls aliens i aversius al teu missatge,
descregut d'aquells que es diuen cristians i tenen l'ànima morta,
inclement amb els que ploren per l'odi i vengen les llàgrimes,
dubtós de les promeses dels utòpics,
desconfiat d'aquells que caminen amb la cara ben alta i les mans amagades,
suspicaç amb els fets que comet el truà disfressat d'advocat,
escèptic de tota convicció que empresona la ment,
impetuós amb les paraules contra aquells que parlen sense absència de malícia,
impietós amb aquells que li furten la vida a un innocent,
perplex de les guerres i les misèries... Si! preferisc fugir de tota creença mundana i tenir el meu cor net davant teua, perquè ni totes les religions juntes, ni tots els governs del món poden vèncer a la vella temptació del poder material que ens fa concupiscents. Els demés, ja anomenats excèntrics, cada vegada en som menys, i més aquells que a costa del “sistema” moren diària i injustament davant els nostres ulls, també davant els teus, benvingut Nadal.