dijous, 28 de febrer de 2008

PROXENETES DE LA TERRA


Disme, bell País Valencià: qui t'ha furtat la llum dels teus ulls? Qui ha gosat profanar el teu territori? Quín bandoler t’ha usurpat l’ànima?

No tens qui et defense d’un sacrilegi que ja no és pecat!

Mals temps pels sentiments d'estima, mals temps pels arrels d'identitat, mals temps pels furs del Regne… Qui us defensa?..., ja no hi queden Miquelets!

Sols a la memòria et queda la teva horta, les teues criatures, el teu paisatge, els teus rierols... Animal de records (que diu l’Estellés), lent i trist animal, ja no vius, sols recordes. Ja eres més feliç recordant que vivint.

Recordes els treballs i els dies..., terra, cultura, aliment i vida.

Que ha sigut de tú, vell País Valencià? Despullante de virtuts t'han deshonrat, per què? Els teus fills, els teus propis fills! Per què? Per què et menysprearen?

Diner ràpid! La merda del diner és la resposta!

Oligarquia mil.lionaria és el nom: eixa nova estirp de lladres legals aval.lats per lleis que canvien en nom del progrés… El seu! i a mercé de les circumstàncies... Les seues!

País que plores la humiliació, jo et console!. País que patixes la vexació, jo t'admire!
País que mor de tristesa, jo pregaré per tú clamant:

No em persuadireu més amb el pretext!, no desmereixereu allò que estime!
no aconseguireu el nostre llegat amb paranys legislatius!.

Jo…Vox clamantis in deserto!