Ah, ciutadans de la Diana efèsia! Sembla que els Déus hagen deixat desemparada la nostra ciutat! Els traïdors polítics campen immunes enganyant la justícia! Què desgràcia és veure’ns traïts per aquells que deurien defensar-nos! Oh, metamòrfic Zeus apleganúvols! Hi ha qui s’atreveix a provocar-te, a desafiar-te, a Tu, Oh, Déu del cel i de la terra: llança’ls el llamp, el raig i el tro ensems que els obris les portes de l’Hades. Allà, Oh, Hermes, Déu de les tenebres! Que cremen eternament amb tota la maldat que els és innata!
Heu vist mai, ciutadans, eixos ocells que porten al seu buc el trosset de pa que solten quan arriben a llurs nius per donar-lo a les seues cries? Així també, eixos polítics pocavergonyes, llancen les paraules des de les seues enverinades boques en nom del sofisme i de la demagògia persuasiva!
La paraula, ínclits veïns, si no és el reflex del cor, no mereix ser escoltada, doncs sempre és portadora de falses esperances que sovint amaguen maquinacions perfectament orquestrades des dels caus dels poderosos. Però, aquesta càfila de miserables, aquesta colla d’insensats, no tenen cor, sinó pedres endurides per l’acció dels interessos propis, així, les seues llargues llengües omplin d’un alè pestilent l’espai on parlen impel.lits per l’enveja i l’odi contra qui en són els seus censors.
Si! la Justícia actua quan transgredim la Llei, tanmateix, és just que aquesta falsa paraula emprada per aquestos insolents fruisca sense mesura arreu de la societat? És just que aquesta paraula portadora dels mals que pateix aquest món siga descaradament pronunciada des dels púlpits polítics? Quantes promeses incomplides! Hem desvirtuat, hem desvalorat la paraula! La paraula ja no te valor! Oh, Deessa Diana, verge caçadora que vius als espais salvatges! Llança les teues fletxes contra aquestos guineus que fan escarni d’allò noble que prediquen!
Quína visió, quina perspectiva tenen dels problemes que ens afecten diàriament aquesta caterva de bàrbars atrevits? Ciutadans! No es pot tenir únicament un concepte territorial, local, particular, d’aquestos! Les seues sol·lucions deuen restar determinades exclusivament mitjançant l’objectivitat d’una visió global del planeta!
Hi ha algú aquí que, assabentat que més de la meitat del món viu amb menys de dos euros diaris, es considere afortunat de viure aquest sistema socioeconòmic? Hi ha algú aquí que pense que perquè ell haja menjat ha menjat tot el poble? Que perquè viu be, viu be tot el món? Algú que justifique la merda que tots els dies s’envia a l’atmosfera a través dels vora vuit-cents milions de vehicles que suporta el planeta, o els quasi deu milions de xiquets que cada any moren víctimes de la fam, en nom del progrés?
Doncs, si vosaltres, ínclits ciutadans, se n’adoneu d’aquestes injustícies i, ara mateix, estaríeu disposats a sacrificar-vos per canviar aquest món tan bigarrat i injust, com és possible que dia rere dia, lluny de millorar, agonitze? Jo us ho diré: els responsables son eixos polítics deshonrats que simulen paraules de bondat duplicant la maldat, atractives paraules que amaguen verí; eixos que repeteixen les coses per fer-les grans; eixos esperits malèfics, eixes ànimes negres que trastornen els nobles projectes socials, si! Personatges indesitjables i dissoluts que arriben a formar part d’una llista electoral on, sovint, ningú de l’equip els vol... Tanmateix, com és possible que hi siguen? Sols hi ha una resposta: la presumpta imposició per un estament superior! Amb quina finalitat? Presumptes interessos personals!
Oh, Gorgones, Sthénos, Euryále i Medusa, filles de les divinitats marines! Esgarrapeu amb les vostres urpes metàl.liques, devoreu amb les vostres dents punxegudes, esdevingueu amb les vostres mirades en pedra a tota aquesta estirp d’apòstols de la ganduleria!
Aquestos sicaris (que si perden el paper que els escriuen perden tota la seua ciència) i els seus afins, son utilitzats pels seus “amos” mitjançant aquest podrit sistema polític sota aquest principi: “tot te un preu” (inclosos, fins i tot, mitjans de comunicació). Així, estimada ciutadania, lluny de la vertadera estima humana, compren voluntats que traeixen el be comú, doncs aquest “be” únicament atén a les seues butxaques i les dels seus bandolers. Aquestes trames, alimentades per una connivència político-empresarial perfectament estructurada, maniobren, presumptament, des de les cúpules dels partits fins a secretaris d’Ajuntament capaços de “torejar” la llei burlant “normes” amb el suport d’unes altres de cobertura, contribuint així als interessos de la “banda”, per exemple, inhibint prorrogues d’honrats tècnics en favor de la contractació d’altres de la corda dels brivalls. Oh Ares, Déu de la guerra i la crueltat! Retorna el temps enrere i envia aquesta tropa d’impresentables al pas de les Termopiles, almenys que sàpiguen de l’honor i la lleialtat de Leònides i els seus cap el seu poble!
Adoneu-se’n, ciutadans, de la importància d’aquestos fets: ningú de vosaltres te per què saber què és l’osmosi inversa, ni com funciona una estació elèctrica, ni com actuen en els ecosistemes l’acumulació de sediments dels deltes, ni com afecta un transvasament a la biodiversitat, ni de camins, ni de carreteres, ni d’urbanisme, ni de planejament, ni d’inflació, PIB, I+D+i..., etc. Vosaltres, ciutadans, no sou tècnics, no sou especialistes, però, tanmateix, si que afecta directament, tant a la salut del planeta com a les vostres vides, tota actuació relacionada amb aquestos afers tecnocràtics.
Què vull dir amb açò? Doncs que no teniu més remei que confiar en la classe política! Però, vist aquest panorama, sols us puc dir que qui confia amb un pèrfid presumptament assignat, li oferix el medi de fer mal! Oh, Diògenes de Sínope! Què ens diries d’aquestos degenerats, d’aquesta vergonyosa plaga d’ambició i d’avarícia que no hagueres dit ja en el teu temps?... Que la bogeria d’un esdevé opinió de molts! Això diries, desgraciadament! I continuaries buscant un “home” escorcollant pels carrers amb una llanterna en ple dia!
Ciutadans del dem d’Artemísia! Escolteu-me: La llei prefereix suportar el mal privat que el públic! Per què, doncs, no legisla, fiscalitza, les suposades aportacions de les grans empreses per finançar els partits? Per què no controla la sospitada vinculació d’aquestes empreses amb els propis partits? Per què no legisla amb equanimitat el sou dels polítics? Per què permet que individus compromesos amb el projecte d’un equip polític puguen trair, quan els plau, la ideologia, la societat que representa i, per tant, la democràcia? Es pot evitar!
Ciutadans! Hi ha algun mal més públic que aquest? Les bones lleis neixen de les dolentes costums! Quant temps més ha d’esperar la llei?
Sovint, la Llei va per un camí i la Justícia per un altre, tanmateix, les actituds humanes sempre son jutjades per la nostra consciència, així doncs, doneu-li una mirada al món..., i jutgeu vosaltres mateixos!
Per aquesta raó perviu la injustícia!
