divendres, 29 de febrer de 2008

XIQUET DE TENDRESA


Continua somniant, xiquet de tendresa,
que tu i jo gaudirem, lluny d'un món alié,
d'acompanyar la plena solitud de la vida.


Llàstima de vida, que només ara m'he n'adone
d'una amagada i justa veritat,
doncs, com el sol, que amb senzillesa ix i amb humilitat s'amaga,
així eres tu, tan senzilla que ningú et fa cas,
tan humil que ningú et gira la vista…
És massa esforç en un món ple de conflictes i fusells!

Només amb tu, xiquet, he descobert el significat de la pau,
no! no és la pau que escorcollem nosaltres!
Més bé és la pau que ve amb tu i sols amb el cor l'he trobada,
doncs cor en tenim tots…, llàstima de pau!

Amb tu, xiquet, he descobert el despertar d'uns sentiments diferents,
tan purs com la neu que cau del cel, tan nobles, tan senzills i alhora tan plens de saviesa,
que fan avergonyir-me davant teua.

Amb tu, xiquet, he descobert el misteri de fer parlar el silènci,
paraules que omplin l'esperit d'una bella harmonia amb mi mateix,
amb significats tan elevats que em fa por arribar a ells…, perquè soc humà!

Que per ser un feble humà m'humilie davant el teu somni, xiquet de tendresa,
però, soc feliç, molt, doncs, he comprés que per ser feliç cal, abans,
llaurar la innocència de les teus virtuts, l'alegria del patiment, l'alegria de la vida,
ara ho puc dir així… Encara que em diguen boig!

Amb el silènci de la nit, un xiquet dorm, no abaratim el seu somni!.