D’acord, sóc un boig dimitit de societat, i què? Què m’importa a mi el que diguen aquestos instruïts i cultes tecnòcrates alienats?
Sí, l’alienació és la forma en que viviu perquè us heu desvinculat de tot trencant amb la natura i l’univers, allunyant-vos de vosaltres mateixos i prostituint el centre de les vostres vides.
Estúpids erudits! Intenteu dominar la mort i el temps, un temps tecnificat i foragitat de l’ésser humà que no corre al ritme de la natura, sinó a la seqüència repetitiva de la màquina que us fa esclaus per haver-vos programat la vida com una carrera accelerada cap a un futur que mai no és arribat perquè el present mai no és viscut amb plenitud, sinó com a previsió, planificació, projecte i programació del que vindrà. I així viviu, com uns esperitats! Estúpids!
Profans eixerits! Us haveu individualitzat i abstret del món quan heu cregut ser omniscients. Amos i senyors de tot el que us envolta quan heu alliçonat a la resta de mortals sobre les qüestions científiques i tècniques de tot bitxo vivent i no vivent, els quals exploteu i exhauriu al vostre plaer en nom del progrés i l’estat de benestar... Vosaltres i el vostre concepte de progrés podeu anar-vos-en al infern!
No vull ser com vosaltres! Simples dualistes d’objecte i subjecte, de cos i ànima, car us manca allò pel que em tracteu de pertorbat: la contemplació, l’ull de l’esperit que em fa vorer la trinitat de les coses, doncs entre les coses i jo transita la meua consciència... Això mateix és temps, inherent a l’ésser humà!
Una profunda consciència amb criteris de justícia i pau que em protegeixen de les injustícies sofertes i m’allunyen de la depravació humana que representa el vostre sistema capitalista de producció i consum sense límits... Ah, il.lustres alficossos tecnòcrates! Cregueu que la vida humana sols és la biològica, corresponent a un temps homogeni i continu que intenteu manipular mitjançant la ciència, un temps artificial que dirigeix ciutats on ja no es viu la nit, i llars on ja no hi existeix l’harmonia familiar, sols moviment projectat al futur, velocitat, rapidesa. Per aquesta raó voleu aprofitar el temps com si fos un objecte..., sereu moniatos?
Jo, el boig, sóc temps que viu l’eternitat del present amb plenitud i puc aturar-lo, puc travessar-lo dintre meu... Oh, cada vegada més m’agrada que em digueu boig, així, us puc dir alegrement que cinc anys de la meua vida corresponen a cinquanta de qualsevol eixerit de vosaltres!
I açò és possible perquè espere la mort diàriament amb tota naturalitat, i aquest esperar em fa viure amb intensitat cada instant com si fos el primer i l’últim.
I mentre la ciència manté congelats els cóssos morts d’alguns individus que tenen l’aberrant esperança de ressuscitar algun dia; mentre les manipulacions genètiques, entre altres enviliments, intenten guanyar-li la batalla a la tercera edat; mentre l’absurda curiositat humana dilapida milers de milions d’euros en un accelerador de partícules per saber com es forma la matèria, com es va originar l’Univers (tot siga que rebentem abans d’assabentar-nos); mentre tota aquesta nècia saviesa tecnòcrata–capitalista s’afanya en totes aquestes imbecil.litats, jo, que estic ben foll, deixaré les raboses i em presentaré nu amb els braços oberts davant el Tribunal Internacional dels Drets Humans tot diguent:
He vingut així perquè m’avergonyeixo de tots vosaltres, mireu-me! Sóc un ésser humà senzill que viu el sentit d’una realitat que no és la vostra, doncs jo no sóc sense els demés i tot el que m’envolta, per aquesta raó la meua estima és universal i és aquest amor el que us parla i us diu que sou cecs. Aquest progrés vostre us provoca una ceguera permissiva de violacions, prostitucions, tortures, guerres, misèria, fam, morts, contaminació, destrucció i extermini, en nom de la ciència i la tècnica, en nom del diner, en nom del poder capitalista d’un imperi que creu controlar el temps i amb ell la vida. Però jo, boig com estic, sóc aquí en representació dels drets de cada xiquet que mor de fam, de cada home torturat per les conviccions, de cada dona violada i assassinada per l’odi, de cada ésser humà que mor violentat per una bomba que cau en nom de la pau d’occident... Jo, el foll, he vingut aquí a dir que el més gran terrorisme del món és el que representa i promou legalment l’imperi dels països tecnòcrata-capitalistes que està destruint el món i tota la seua diversitat. La majoria de vosaltres sou uns hipòcrites que sols actueu a partir del que dicta la llei imperial en nom dels seus interessos, interessos que han arribat a violar impunement els seus propis principis. Hipòcrites!
Pobre, honrat, decent i nu, he vingut a obrir-vos els ulls en nom de la justícia que em dicta la meua consciència, la consciència d’un boig..., per això sé que no em fareu cas ni seré notícia en cap dels vostres menadors de borregos mediàtics... per això mateix, us envio a l’infern!
