dissabte, 28 de març de 2009

JA ESTEM FARTS!... restaurem la dignitat política!



La política s’ha prostituït, i és així perquè ha perdut la pròpia essència: la seua perspectiva humana. Avui el “negoci” és font i origen de tota política, per a major descrèdit.


Com a ciutadans subjectes a drets civils i polítics, apercebuts del fet pel qual tots som iguals davant la Llei; considerant aquests drets com el conjunt de principis, preceptes i regles que regeixen les relacions humanes en tota societat civil i a les quals ens veiem sotmesos nosaltres, els ciutadans; considerant també que aquestos deuen ser encomanats, conduïts, defensats i desenrotllats progressivament en pro del bé comú i la qualitat de vida per la classe política mercè la voluntat sobirana del poble reflectida en el Sufragi Universal, NOSALTRES, els quals responem d'aquest escrit, sobirans de les nostres pròpies opinions nascudes de l'anàlisi i la reflexió, ens acollim al dret que ens empara la Constitució per, amb plenitud de consciència, DENUNCIAR públicament la Llei que regula les normes generals del Reglament Orgànic dels diferents partits polítics de l'estat espanyol per presumpta ESTAFA a la democràcia amb greus conseqüències pel futur de les societats i del món.

Nosaltres, els que denunciem, ho fem en nom d'un ideal polític necessàriament avalat a través del respecte, l'estima, la bonhomia, la dignitat i l'honradesa, els quals caràcters “presumptament” se suposen immanents en aquelles persones (polítics) en qui s'ha confiat la gestió governativa.
Així doncs i conseqüentment, en nom de l'equilibri socioeconòmic i mediambiental de les ciutats i, per tant, de la seua implícita corresponsabilitat amb la salut social, humana i natural del planeta, IMPLOREM a la Justícia tinga a bé d'examinar, analitzar i JUTJAR aquests fets que la Llei contempla i que a continuació relatem:


L'ésser humà es distingix, sobretot, per la seua capacitat de lliure elecció, i les democràcies han sigut i són l'àmbit social o­n aquesta llibertat pren tota la seua dimensió humana, la seua plenitud. Els diferents partits polítics representen “porcions” del conjunt de la societat d'un poble, i quan “un” d'aquestos partits ix guanyador d'unes eleccions, dit partit no representa tot el poble, sinó a una porció majoritària del mateix. Així doncs, el resultat del sentiment politicosocial de la ciutadania és sempre heterogeni, divers, distint i, per tant, primordial de ser racionat amb justícia en favor de la governabilitat.

Si la raó és l'ànima de la Llei, acatant per tribunal la nostra pròpia consciència, li preguntem ara mateix a aquell que te l'obligació d'interpretar la seua pròpia legislació: cóm és possible que hi hagen ciutats o­n aquells partits que ostenten l'alcaldia en són els menys votats o, en tot cas, no gaudeixen aquestos del suport d'una voluntat majoritària de ciutadans?
Però, veritablement, allò que suposa una flagrant estafa, burla i traïció a la ideologia i a la societat democràtica, és la desgraciada actuació de regidors trànsfugues, als quals la Llei empara garantint en tot moment a aquestos pocavergonyes l'acta de regidors que els manté i els dota d'autoritat per incoar mocions de censura que, a la fi, en són dutes a terme en contra de la moral i l'ètica política i, per tant, de la pròpia societat.

Dirigint-nos de nou a aquell que te l'obligació d'interpretar la seua pròpia legislació tot assabentats que un partit polític es presenta bàsicament com a grup de persones cohesionat ideològica i pragmàticament davant la ciutadania, ens atrevim a qüestionar-li:
Quan, sobtadament, sorgeix la “figura” del traïdor trànsfuga, l'acta de regidor, a qui ha de correspondre? Al partit en sí que ha estat votat per la societat o al traïdor trànsfuga que, com a individu, ningú no ha votat?

Tindria la Llei la bondat de dir-nos a quina porció de societat representa aquest individu díscol?

Tindria també aquesta Llei l'amabilitat d'explicar-nos el misteri pel qual una persona que representa i és líder d'un partit polític que aconseguint un 4'9% del sufragi (en algunes ciutats representa milers de vots) no arriba a tindre representació en un Ajuntament (necessita el 5%) i, tanmateix, L'INDIVIDU TRÀNSFUGA POCAVERGONYA QUE NINGÚ NO HA VOTAT, TÉ A LES SEUES MANS ELS DESTINS D'UNA CIUTAT AMB VEU I VOT EN AQUEST MATEIX AJUNTAMENT... ÉS AÇÒ RAONABLE?

Quan la resta de partits polítics negocien amb aquestos “personatges” (i ho fan sense presentar a la ciutadania cap pojecte polític, sols diuen que ho fan "per a bé del poble"), en nom de qui ho fan? Els trànsfugues no representen ningú!... Perdó! o sí que representen? Potser la Llei deixa oberta una porta a la possible corrupció, una porta que pot arruïnar les economies i, sobretot, el demà mediambiental i paisatgístic de les ciutats, l'equilibri d'aquestes, car és ja un empirisme la connivència politicoempresarial lligada a la construcció (darrerament, ha portat a molts polític i empresaris a la presó per corrupció) que, basada en motius exclusivament econòmics, fa que aquestos indignes personatges trànsfugues que la Llei empara siguen susceptibles de "compra".
Aquestes pràctiques responsables de capgirar la voluntat sociopolítica d'una gran majoria de la societat, en són la principal causa desil.lusió i desengany a l'hora de tenir d'anar a votar, així com del menyspreu que a la política demostren, cada dia més, els nostres joves.

Aquestos fraus legals en són un descrèdit per qualsevol democràcia, doncs no sols afecten la credibilitat social, sinó, el que és pitjor, al demà d'uns pobles i ciutats o­n els nostres fills i nets poden ser víctimes d'un planeta cada vegada més pertorbat humana, econòmica i ecològicament.


AIXÍ DONCS, AVALATS PER AQUESTOS PRINCIPIS...

-Política és l'art o la ciència de gestionar la vida pública amb la finalitat d'aconseguir el bé comú, la felicitat humana. Però aquesta meta sols podrà portar-se a terme quan el polític viu l'harmonia, la pau, el respecte, la serenitat i l'estima que el fa treballar exclusivament amb perspectiva humana, tot respectant el contingut humanista de tota ideologia democràtica.

-El diàleg és l'eina dels polítics, però aquest diàleg ha de ser respectuós, de mutu i enriquidors raonaments, i no aquell o­n les conviccions personals tanquen portes a altres criteris.

-El polític no pot vomitar paraules en nom del sofisme, sinó que aquestes han de ser el reflex de la seua ment, del seu cor.

-La font i orige de tota política ha de basar-se únicament en el progrés humà, o siga, el superar-se en les pròpies virtuts a través dels respecte i l'estima universal. No existeix cap altre gènere o tipus de progrés humà.

-Qualsevol "persona" pot ser polític, però no qualsevol individu ni, encara menys, subjecte.

-L'ésser humà és relacional, és part d'un tot en equilibri i, per tant, forma part d'aquest ecosistema anomenat món. Així doncs, el polític és ciutadà, és ciutat i és món, restant obligat (amb gran responsabilitat) a protegir, fomentar i defensar aquesta diversitat cultural, natural i ecològica que embelleix el món, tot impartint amb el seu exemple aquesta didàctica que porta a la reflexió social necessària per estimar i ésser estimats... i viure!

-La funció política sols arriba a la seua plenitud quan existeix una VOCACIÓ per part d'aquells que la imparteixen.

DENUNCIEM...

-Els indignes polítics que actuen d'esquena a la ciutadania exercint d'advocats “obriportes” en favor dels interessos d'empresaris vinculats a les financiacions d'aquestos propis partits polítics.

-El poder exercit per certs empresaris capitalistes que actuen com a senyors feudals dels partits, cacics territorials envoltats d'un seguici d'acòlits que, units i suportats per interessos mutus, maquinen perversa i maliciosament situacions en les quals persones honestes i dignes que no els convenen pel fet de desenvolupar una política honrada, són humiliades, vituperades i condemnades públicament a través d'uns mitjans de comunicació “patrocinats” per aquesta mena de subjectes insolents que alhora compren i col.loquen al capdavant d'Associacions Culturals, Cíviques i de Fundacions creades per a l'ocasió, a personatges de “certa transcendència pública” que actuen “blanquejant sepulcres” perdent llur dignitat per diners, o siga, es dediquen a purificar la “imatge” i les “bones obres” d'aquestos miserables cacics que, després d'aconseguir el control de la política urbanística dels Ajuntaments en nom dels interessos propis i dels seus socis constructors, s’autoproclamen públicament també com a “salvadors de la pàtria”.

-La vergonyosa actuació per part dels directors d'alguns mitjans de comunicació que negocien el seu servei d'informació amb aquestos magnats menyspreables tot glorificant i enlairant a individus moltes vegades delinqüents democràtics per usurpadors de la voluntat popular i que l'únic projecte que tenen és aquell que els dicta el cacic i els seus socis constructors.

I EXIGIM:

-L'anul.lació de la “representació democràtica” en tota votació encaminada a l'elecció de qualsevol càrrec polític dintre cada partit així com en decisions d'acció política que puguen afectar en gran manera la vida econòmica, social i mediambiental de la ciutadania. Tota votació haurà de ser individual i sobirana, en nom de la democràcia.

-L'expulsió immediata de la vida política al trànsfuga i la devolució automàtica de la seua acta al partit polític el qual representava.

-L'aval suficient i necessari per part d'un grup determinat de persones afiliades o simpatitzants ideològics que testimonien la valia moral de la persona tot autoritzant-la a integrar-se en llur agrupació.

-La creació d'una normativa que regle de la forma més equànime i homogènia possible les retribucions de tot aquell que exerceix la funció política atenent a les seues diferents responsabilitats.

-La creació d'una normativa que limite els anys de “funció” política tenint en compte que aquesta és un servei a la societat i, per tant, una vocació en nom del bé comú. Tots som necessaris però també prescindibles, d'ahí que aquella persona que exerceix la “funció” política tinga l'obligació de preparar, en base als principis i fonaments de la idea del bé, possibles nous candidats que “guien” la societat.

-La creació de la figura “d'inspector polític” amb autoritat per investigar, inhibir i denunciar davant la justícia a tot aquell o aquella sospitós de servir altres interessos que no siguen els que corresponen a la ciutadania o transgredisca les normes polítiques o la Llei.

-Fer públiques i legals les aportacions econòmiques de qualsevol persona física, empresa o empresari fetes a qualsevol partit polític.

-Així doncs, la reforma de la Llei Orgànica de Partits sense descartar debatre la possibilitat de poder votar llistes obertes.