diumenge, 31 de maig de 2009

EN AQUELL ÚLTIM DIVENDRES


















Aquesta veu dolcíssima
que brolla de la tendresa,
aquesta profunda mirada
que esbrina la realitat,
aquesta bella flor d’esperança
que a l’avia hem d’agrair.

Ànima lluitadora
que venç adversitats i desgràcies,
deessa de decisions que obrin camins
sota aquesta lluna plena de bondat.

Esperit de superació
que deixa a l’oblit cada repte de la vida...
avança, avança i es sent realitzat.

I jo, en aquest instant de silenci
d’entre salm i salm al seu univers,
vull viure la sana plenitud del seu record
mentre recullo dos albercocs i quatre maduixes...

en aquest meu sempitern divendres.