Va ser un instant d'esperança…
Aquell petit resplendor,
aquella llunyana claredat
en aquest negre túnel…
Però, necessitava creure, confiar!
Em va oferir un got d'aigua
i se'n va anar de seguida...
l’esquena del seu món crea aquest meu desert, origen i testimoni dels seus èxits democràtics.
Si, aquella claror s’esvania
arrossegant-me l’ànima al desesper… altra vegada.
Aquell fil de llum no s’acostava,
s’allunyava victoriós trepitjant les nostres riqueses, explotades, aniquilades, deixant-me la nit que visc a les palpentes, amagant la tragèdia que provoca, súmmum de la vergonya humana...
Sols va ser un instant d'esperança.
