dimecres, 30 de setembre de 2009

AQUEST DÉU NO EXISTEIX !!



versión castellano:
http://www.kaosenlared.net/noticia/ya-basta-con-este-dios




Des de fa segles Occident ha de suportar aquest colonialisme teològic per part de l'església catòlica en nom de “la societat perfecta” i la "salvació de l'home”, tesi que no ha deixat mai (ara tampoc) la seua pretensió de voler-se Universal.

Des del Sacre Imperi Romà i en contra del concepte Trinitari de Déu que tenien els primers Cristians, la santa seu dirigeix el seu poder, la seua força, en nom d'aquesta afirmació: “l'autoritat ve de déu”. Evidentment, aquest “déu” no havia de ser “relació” (pare-fill-esperit sant, eternitat-humanitat-univers, matèria-esperit-ànima, Déu-home-món…) on un no és sense l'altre, on tot està interrelacionat i cadascú en forma part del tot i viceversa: no hi ha Déu sense éssers ni éssers sense Déu... no hi ha creador ni éssers creats, la creació pertany a la dinàmica del present i la seua eternitat: cada moment, cada instant, és la gènesi de la creació.
Però, aquest “déu creador" havia de convenir-se “substància”, “entitat”, a la manera d'un senyor (segurament amb barba blanca) omniscient, omnipotent, totpoderós que ens “controle” des del cel. Cóm, sinó, es podria justificar un imperi, un papa, un rei o sobirà que parlara, proposara, dictara i executara en nom del seu “déu”?

Així fou com la teocràcia cristiana, el cristianisme, es va excedir, va abusar massa del seu poder: en el seu nom se segrestaren més de 40 milions d'esclaus africans (centenars d'ells inclús foren regalats i ben rebuts pel Vaticà), les creuades, la inquisició, els papes corruptes… fins i tot era el papa qui concedia a les nacions el dret a conquerir, manava del món! La distància, en aquells moments, entre l'Evangeli de Jesús i el procedir de l'església era insalvable. Més tard, l'encíclica de Lleó XIII condemnava la democràcia i la llibertat de consciència.

Però gràcies a Déu (aquesta esfera infinita el centre de la qual és a tot arreu i la seua circumferència enlloc, deien els antics), les coses han canviat molt (cal dir, en justícia, que els actes més lloables i Magnànims també s'han produït en nom del cristianisme), però em sembla que si l'església catòlica no canvia la idea que te de Déu, continuarà condemnada al fracàs humà i diví.
Hi han conceptes on no es pot tolerar la dicotomia, com ho són el de “Déu” i el de “Justícia”. Quan el papa Benedicte XVI va visitar el camp de concentració d'Auschwitz, digué: On era “déu” durant aquesta barbàrie? o siga, per què ho va permetre? Decepcionant, trist. Santo triste, triste santo. Què podem esperar d'aquesta església? Just el que estem vivint: l'intent de continuar imposant a la societat les “seues” normes de conducta moral i ètiques de caire escolàstic a través de la paraula d’un “déu” personal encarnada en la majoria de retors catòlics, o siga, lluny d'un ecumenisme d'integració (diferenciar per a unir i superar), continuen volent ser dipositaris d'aquesta “veritat” dictada pel dogma que es vol Universal.

La desgràcia, la desolació, la massacre i les morts que porten les guerres ho provoca l'ésser humà, però l'ésser humà és part de Déu (no és possible separar Déu dels éssers) i Déu és part de nosaltres. Així doncs, caldrà, a més de predicar en nom de la justificació com per exemple els magnànims Vicent Ferrer i la Mare Teresa d'entre molts altres, caldrà, dic, primordialment i amb més força, predicar lluitant per la Justícia (Teologia de la Lliberació), i això significa “plantar-li cara al sistema establert”, als seus líders, a aquestos criminals de guerra que provoquen aquestes guerres iniqües amb milions de morts innocents; caldrà alçar la veu contra aquells que fabriquen i comercien amb armament i contra les escandaloses despeses dels estats en relació a aquesta malvada i inhumana matèria; caldrà alçar la veu contra tots aquestos homes amb trage i corbata, magnats del capitalisme, que en nom del “progrés” estan exhaurint els recursos naturals del planeta que motiva l'extermini criminal dels pobles indígenes. En són els majors responsables d'haver provocat aquesta crisi econòmica, ecològica i humana que pateix la humanitat.


Jesús va plantar cara i el varen crucifixar… però abans d'expirar se n'adonà que Déu no era cap persona: "Pare (que no Déu) perdona'ls perquè no saben el que fan". Qui vullga entendre que entenga.


"Abandonar l'ego", heus aqui la vertadera religió que li cal a la humanitat, doncs, veritablement, la religió no te esglèsia.