dimecres, 2 de setembre de 2009

SOBRE LES MOCIONS DE CENSURA

















És "sagrat" el vot de la ciutadania en un sistema polític democràtic? Faria aquesta pregunta a tots aquells que avalen mocions de censura o proposicions amb trànsfugues que desemboquen, moltes vegades, en un capgirament “espuri” de la governabilitat d’un poble, adjectivat així pel fet de ser contrari a la voluntat política democràticament manifestada de la majoria ciutadana d’aquell mateix poble.

El sentit de l’ètica, la seua força de convicció, allò que marca el límit de l’acció humana, sols pot sorgir d’un lloc: la “integritat” de la persona.
Quin gènere d’ètica correspòn a un sistema polític democràtic que permet aquestos canvis “radicals” de governabilitat en base a “particulars pressupòsits inculpatòris” d’un trànsfuga els quals no han sigut jutjats ni dictaminats per la justícia?

Si el “sagrat” és allò immutable, immanipulable, sencer, etern; si és allò que ens fa conscients d’una raó “superior” que no podem ultrapassar... si considerem el vot particular de cadascuna de les persones “sagrat”, aleshores és sagrat baix qualsevol circumstància!
Però sembla que no és així, la ciutadania no te opció ni tan sols a jutjar, a aprovar o no la dinàmica de la seua opció política cada quatre anys en poblacions on es consolida una moció de censura perquè “un trànsfuga”, que no representa a cap porció d’aquella societat, “usurpa” aquest “dret sagrat” ciutadà i democràtic. És escandalós, però la Llei ho permet... per què? Aquell que te la obligació d’interpretar la seua pròpia llei... que ho explique!
La imatge, la façana, la teòrica del sistema polític és “sagrat”. La praxi, l’experiència, l’acció d’aquest mateix sistema polític és “profà”.

D’altra banda, quina validesa moral te l'anomenat "pacte antitransfugisme"? La paraula és l'eina dels polítcs, així doncs, davant situacions de desestabilització institucional provocades per trànsfugues, caldrà, a qui corresponga, ser coherents i "donar exemple" si veritablement es vol començar a canviar certs procedirs polítics responsables d'un desencís social cada vegada més accentuat.

Cal FER POLÍTICA i no tripijocs a lo Michavelli destinats a “conquerir” el poder. El poder polític mai no és conquerit, l’encomana la ciutadania. Cal restaurar el valor, la dignitat de la paraula donada. Cal restaurar la dignitat política!