Cultura d’un poble és aquest conjunt de sentiments socials que es relacionen d’una manera peculiar i dinàmica amb tot allò que viu i fructifica dintre l’àmbit territorial que li pertoca, donat per les circumstàncies històriques.
Les cultures són filles de la humanitat. El mateix que la llibertat és l’expressió d’identitat d’un ésser, així també la llengua d’un poble és la manifestació de la seua identitat nacional.
No consentim trencar allò establert per la vida: "Som diferents". El món és bell per la seua diversitat, cal col•laborar, conviure, unir-se per aquesta diferència.
Tot tipus d’homogeneïtat, uniformitat o unicitat cultural imposats per estats autoritaris crea conflictes.
Sols quan la cultura dominant i la seua arrogància antropocèntrica deixe de colonitzar o sotmetre les nacionalitats; sols quan el respecte a la diversitat encete l’admiració cap a altres cultures en la seua particular i singular manera de vorer i entendre el món; sols quan s’accepte aquesta diferència, haurem entrat en el vertader diàleg entre cultures: el diàleg integrador, única alternativa possible per superar aquest atzucac de crisi econòmica, ecològica, cultural i humana que ara mateix pateix el planeta.
Nosaltres, els valencians, també som part d’un tot, cridats a implicar-nos pel perenne fruir del nostre llegat i contribuir a formar part d’aquesta sagrada riquesa cultural de la humanitat.
Però ells, aquestos individus, continuen sembrant amb mà estèril esmicant els nostres patrimonis, els nostres arrels, menyspreant allò que més estimem, humiliant la memòria dels nostres avantpassats. Valencians! amb les eines de la nostra cultura...
NO CONSENTIM TRENCAR ALLÒ ESTABLERT!
Les cultures són filles de la humanitat. El mateix que la llibertat és l’expressió d’identitat d’un ésser, així també la llengua d’un poble és la manifestació de la seua identitat nacional.
No consentim trencar allò establert per la vida: "Som diferents". El món és bell per la seua diversitat, cal col•laborar, conviure, unir-se per aquesta diferència.
Tot tipus d’homogeneïtat, uniformitat o unicitat cultural imposats per estats autoritaris crea conflictes.
Sols quan la cultura dominant i la seua arrogància antropocèntrica deixe de colonitzar o sotmetre les nacionalitats; sols quan el respecte a la diversitat encete l’admiració cap a altres cultures en la seua particular i singular manera de vorer i entendre el món; sols quan s’accepte aquesta diferència, haurem entrat en el vertader diàleg entre cultures: el diàleg integrador, única alternativa possible per superar aquest atzucac de crisi econòmica, ecològica, cultural i humana que ara mateix pateix el planeta.
Nosaltres, els valencians, també som part d’un tot, cridats a implicar-nos pel perenne fruir del nostre llegat i contribuir a formar part d’aquesta sagrada riquesa cultural de la humanitat.
Però ells, aquestos individus, continuen sembrant amb mà estèril esmicant els nostres patrimonis, els nostres arrels, menyspreant allò que més estimem, humiliant la memòria dels nostres avantpassats. Valencians! amb les eines de la nostra cultura...
NO CONSENTIM TRENCAR ALLÒ ESTABLERT!
