dimarts, 13 de juliol de 2010

DÉNIA, L'AMAGATALL NAZI



Sona música harmoniosa entre pins, roques i mar. El passeig de qui estiueja és casualment amenitzat per l’agradable melodia: el “cor de peregrins”, de l’òpera Tannhäusser. L’antisemita Wagner, aquell que admirava Hitler, era interpretat gairebé durant tota la dècada dels anys 70 (fins 1979) el dia de S. Jaume, data de l’aniversari de Gerhard Bremer, oficial de la Luftwaffe o aviació de Hitler el qual, a finals dels 50, havia construït un dels primers aparthotels a Les Rotes: els “Bremers Park Bungalows”.


Fou en els jardins d’aquesta urbanització amb la mar a tir de pedra, on la Banda de Música  de Dénia, el Sr. Bremer, abillat amb el trage de gala de les SS, autoritats i amics, gaudien d’uns pasdobles, l’obligat Wagner, les “nuevas glorias” i l’himne a Dénia, aquest últim posava punt i final a la música i encetava el convit del dinar.

Hans Bernhard, important mediador entre el franquisme i el III Rech que va tutelar la “Legión Cóndor” i preparar el bombardeig de la nostra costa i de Guernica, vivia al mas d’Oliver, una masia a l’eixida de Dénia.

Otto Skorzeny, també veí de Dénia, tinent coronel de les SS que va alliberar Benito Mussolini en el Gran Saso.

Anton Galler, comandant d’un batalló de les Waffen SS, buscat durant anys per la seua participació en la matança de Santa Anna, poble italià on l’estiu del 44 foren assassinats 400 civils, la majoria dones i xiquets. Vivia a Dénia en la Pda. Florida fins 1995, passejava el seu gosset tots els matins. Ell i la seua dona resten soterrats al cementeri local.

Martin Bormann, home de confiança i mà dreta de Hitler, va passar per Dénia abans d’embarcar-se cap a Sud Amèrica.

A l’Hotel Palau Verd, abans “casa Finita”, a Les Rotes, varen viure altres oficials de les Waffen SS, inclús investigacions policials certifiquen la presència d’Heribert Heim, el “doctor muerte” o carnisser del camp de concentració de Manthausen, lloc on fa poc temps Benedicte XVI es preguntà on era Déu en aquells moments (com si Déu fos una persona! però això és un altre tema).
En aquest hotel, també anomenat “casa dels alemanys”, hi havia un rostidor rodó, similar al que utilitzaven els nazis als camps de concentració, ornamentat amb una esvàstica de Thule. 
¡Quants brindis amb cava s’han celebrat cada 20 d’Abril en commemoració de l’aniversari del Führer en aquest paratge de Les Rotes!

Desgraciadament, Dénia, després d’enfonsar-se el III Rech, esdevingué paradís de la fugida nazi, fou “puerto franco” (mai millor dit) per a criminals de guerra i espies nazis perseguits per la Interpol que fugiren cap a Sud Amèrica. Odessa era viva, coadjuvada pel règim de Franco.

Clara Sánchez, guanyadora del Premi Nadal d’aquest any i veïna de Dénia pels anys 80, ja aleshores tenia inquietants encontres amb aquestos sinistres personatges, fou aquella experiència que inspirà la recent premiada novel·la “Lo que esconde tu nombre”.
“Amb molestava la impunitat amb la qual vivien, malgrat les seues canallades”. “Són el reflexe de tota eixa gent que abusa dels demés però mai ho paguen”, sentència aquesta novel·lista que ha rebut amenaces d’alguns nazis o descendents d’aquestos des que ha eixit publicada la guardonada novel·la.  

Avui, el cementeri de Dénia encara atrau nostàlgics del III Rech... i de la dictadura espanyola, doncs també jau el successor de J.A. Primo de Rivera, Manuel Hedilla,  qui cada any i sota vigilància de la Policía, rep homenatge amb ofrena floral per part de Falange de las JONS.

El Centre Simon Wiessenthal, dedicat a la recerca de criminals nazis i assabentat de la presència en el seu dia de Leon Degrele, Otto Remer, Wolfgang Jugler i d’altres ex- membres de les temibles SS, va demanar als governs de Felipe Gonzalez i J.M. Aznar l’extradició d’aquestos... i es varen negar!

Injuriosament, després de 70 anys, a les cunetes de les nostres carreteres hi ha milers de víctimes del genocidi franquista, màrtirs de la llibertat que mai no han rebut veritat, reparació ni justícia... això si, aquells que han assegut a la banqueta dels acusats a Garzón, clamen tot ufans: ¡Viva la democràcia!

Clara Sánchez sembla tenir raó: mai ho paguen!

P.D. 
El llibre de Joan Cantarero, “La Huella de la Bota” (editorial, Temas de hoy. Planeta), és un treball imprescindible per conèixer les connexions del franquisme i dels actuals feixistes espanyols amb els nazis arrecerats a l’estat espanyol.


4 comentaris:

Anònim ha dit...

Company, t'ha faltat citar el treball d'investigació que va posar sobre la taula tot allò que expliques a l'article: el llibre "La huella de la bota" de Joan Cantarero, que supose hauràs llegit. M'ha sorprès que no el citares... Crec que s'ho mereix...

http://antifeixistes.org/3524_huella-bota-dels-nazis-refugiats-franco-nova-extrema-dreta.htm

Lluís Ronda i Berenguer ha dit...

Al comentari: gràcies per l'apunt.

toni ha dit...

Gerhard BREMER va ser oficial de la Waffen SS, no de la aviació
http://en.wikipedia.org/wiki/Gerhard_Bremer

Anònim ha dit...

Léon Dégrelle también estuvo en Denia, aunque solo de visita. A principios de los setenta del pasado siglo, mis padres tenían una rota que lindaba con una casita que por entonces era propiedad de un ciudadano belga que había servido en la legión francesa y por esos años era gendarme en Francia. Este personaje había luchado en Indochina y era un nazi confeso. Debido a la vecindad, mi padre estableció una cierta amistad con él que se acabó truncando en todo contrario por uno de esos problemas de lindes. Pues bien estando un día de verano en la rota de mis padres me presentaron a un amigo que estaba de visita, un hombre vestido en plan colonialista occidental, camisa y pantalones claros, sonbrero Panamá, etc. Cuando se hubo ido, uno de los sobrinos del gendarme, que vivían con él, me preguntó si sabía quién era el invitado. Por entonces yo tenía unos catorce o quince años y aunque me habían dicho su nombre no tenía ni idea de quien era Léon Dégrelle. No lo volví a ver por allí.