Nació, llengua, cultura, drets i política va tot lligat. La llibertat no s’aprèn, no és una virtut, tampoc no és un deure ni, sorprenentment, un dret dels pobles, sinó que aquesta va lligada a la Vida , li és immanent... per això podem dir que la llibertat és "l'expressió d'identitat d'un ésser", i tot ésser és únic el mateix que "cap nació és sobirana perquè ja és ÚNICA". La idea de sobirania sorgeix de l’herència dels Imperis: ELS ESTATS. I molts d'aquestos sotmeten els pobles sota particulars lleis que no respecten aquesta "expressió d'identitat col·lectiva o peculiar forma de vorer i entendre el món", trepitjant cultures minoritàries que no poden sobreviure per colonitzades. La hipocresia d’escrivans i fariseus de la política contemporània canta per “soleares” quan aquestos fan referència al “respeto plurinacional y la riqueza que para el mundo representan las culturas..." ¡hay que preservarlas! ¡derechos de los pueblos!... pero bajo nuestra jurisdicción ¡¡venga ya!!
Respecte universal, estima i diàleg a través de les virtuts humanes: és el que uneix en la diferència!
Respecte universal, estima i diàleg a través de les virtuts humanes: és el que uneix en la diferència!
