dimecres, 14 de juliol de 2010

NACIÓ I REFLEXIÓ


¿Per a què vull jo aquest estat de benestar, aquesta qualitat de vida basada en els diners i el consumisme, quan no sóc feliç? ¿Quan no puc realitzar-me perquè el meu arrelament en aquest espai humà i terrestre, la meua cultura, la meua identitat, es veu violentada per interessos aliens a allò que estime? ¿Quan no puc trobar la plenitud, l’harmonia, la pau, perquè allò que considere sagrat, inmanipulable i en comunió amb la meua dignitat humana, és usurpat, corromput, prostituït i devastat en nom d’un progrés al qual no li veig cap sentit davant la vida? ¿Quan la meua nació no té ni polítics ni política pròpia? Aquestos no estimen la nostra terra! Lladres! Renegats!

Vergonya, senyors, vergonya!