Els grecs anomenen Hemeroskopeion a una talaia (avui Castell de Dénia) que utilitzaren d'observatori per practicar la pesca de la tonyina (almadrava), on es crea una factoria de saladura. Consagren aquell lloc a la deessa Artemisa.
S. II a.C.- Davant la guerra dels cartaginesos contra Roma, Dénia li demana protecció a aquesta eixint Escipió vencedor. nogensmenys, a causa dels abusos, crueltat i cobdícia dels pretors romans, els cabdills ibers criden a la insurrecció, sent necessària la presència de Cató que, després d'una batalla a prop de Dénia, pacifica la situació tot alçant-li un temple en honor a Palas vencedora.
74 a.C.- Arriba a Dénia Quint Sertori, amic dels ibers, i establix en ella la seua base naval de suport en la seua lluita contra el poder d'Itàlia. Més tard passa a ser ciutat estipendiària. En temps de l'Imperi, Dianium viu anys d'esplendor arribant a tenir almenys 50.000 habitants.
S. V- Tribus bàrbares envaixen la Península, Dénia viurà 300 anys de mediocritat on l'únic destacable fou el seu bisbat, acudint als concilis de Toledo des de l'any 636.
713- El cabdill Tariq conquerix Dénia (Daniya).
1011- El walí Mujaid és nomenat emir o rei de Dénia. Conviuen els cristians (que depenen del bisbat de Barcelona, on es manté amistat amb Ramón Berenguer I) amb tota llibertat. La taifa de Daniya és una de les més poderoses, s'encunya moneda pròpia. Daniya tingué 5 emirs fins la dominació almohade, de la qual Abu Saíd és el darrer governador.
1244- Pere Eixemen d'Encarrós, senyor de Rebollet, fa capitular Dénia, comença el regnat de Jaume I.
Alfons d'Aragó és investit pel rei Pere el nadal de 1355 primer comte de Dénia.
1431- A Lleida, el rei Alfons V d'Aragó aprova i confirma la donació de la vila a D. Diego Gómez de Sandoval y Rojas, noble castellà. En aquest segle es construeixen la torre de les Puçes, la torre del Consell, la torre Roja i la de Guàrdia, doncs les guerres amb Castella són continues. També son construïdes l'ermita de S. Joan, Santa Paula i Santa Llúcia. Durant les primeres germanies, Dénia és cort del Virrei, al qual defensa contra els agermanats.
S. XVI- Davant els atacs berberiscs, es construeixen la torre del Gerro, de l'Almadrava, de l'Aiguadolç i del Fortí. Es fortifica el Castell i la vila. Es funda el convent franciscà de S. Antoni.
1580- Després del seu captiveri a Alger, desembarca al port de Dénia D. Miguel de Cervantes.
Febrer de 1599- Arriba a Dénia el rei Feli III i s'hostatja al Palau del Castell, on l'ha de rebre la seva futura esposa Margarida d'Austria, durant uns dies es viuen festes solemnes les quals son immortalitzades per Lope de Vega en el seu llibre “Fiestas de Dénia”.
1604- Felip III torna a Dénia en motiu de la fundació del Convent de les Agustines.
1609- Es decreta l'expulsió dels moriscs, pel port de Dénia isqueren el primer transport més de 6.000 d'ells.
1612- Dénia reb el títol de ciutat.
18 d'Agost de 1705- Arriba al port de Dénia amb l'esquadra aliada el General maulet Joan Baptista Basset per lluitar contra les tropes borbòniques. L'Archiduc Carles d'Austria és proclamat aquest mateix dia rei, sent la primera ciutat que ho fa. Després de patir 3 setges, en Novembre de 1708, Dénia cau en mans de les tropes borbòniques quedant devastada i amb sols 36 veïns.
1804- Carles IV incorpora el port, terme i ciutat a la corona reial.
1812- Guerra del francés, 500 soldats francesos ocupen Dénia.
1813- Les tropes espanyoles obrin cinc bretxes al Castell i rendeixen els francesos.
Mitjan segle XIX- Es consolida l'exportació de la pansa moscatell i Dénia viu una època d'esplendor i prosperitat que durarà fins ben entrat el s. XX. Companyies angleses obrin negoci i les navilieres obrin línies cap a Liverpool, Londres, Guernesey o Southampton.
1867- El mestre d'obres Patricio Ferrándiz enderroca les muralles i projecta l'urbanisme d'una ciutat en clara expansió.
1869- S'edifica el Teatre Principal, avui desaparegut.
1884- S'inaugura l'Estació del Nord.
1888- S'inaugura la fàbrica del gas (Anglo-Spanish Gas) per l'enlluernament públic (sols Madrid, Barcelona i València en disposen en aquells moments)
Durant l’últim terç del segle XX, la construcció desaforada lligada al turisme de masses trenca la diversitat econòmica de la ciutat (agricultura, ramaderia, pesca, fàbriques...) però, sobretot, fereix de mort el seu patrimoni natural i arquitectònic, molt d’ell irrecuperable en favor del formigó i els seus afins la immobiliària, la restauració, els serveis i l’oci.
Durant el primer terç del segle XXI, les conseqüències d’una política al servei dels empresaris de la construcció amb trànsfugues polítics inclosos i la dura crisi econòmica, ecològica, social i humana que patirà el món durant molts anys causa del seu sistema capitalista, tecnocràtic, de lliure mercat i global, deixarà la ciutat enervada.
