Fa molt temps, havia dins del Castell de les Roques, un poble on vivien solament xiquets i xiquetes, imagineu-vos! un poble on manen els xiquets! però, ¿qui els protegia i portava a cap tots els seus desitjos?
Sí! allà dalt de tot, en un Palau envoltat d’eternes flors multicolors i protegida per Follets i Gegants, hi vivia la Fada Artemisa. Ella feia que en aquell lloc sempre fos Primavera, que la terra i els arbres sempre donaren fruits i que els animalets parlaren. La seua xicalla era feliç escoltant històries fantàstiques, que contaven gossets i esquirolets, molt feliç... fins que un dia, el vent i el fred, enrabiats perquè no podien regnar en aquell lloc, anaren a parlar amb Bufarut, l’esperit de l’hivern, perquè els donara poder i així poder conquerir el lloc.
Així, un dia que la Fada Artemisa i tots els xiquets i xiquetes celebraven una festa a Palau, Bufarut va bufar sobre els Gegants i Follets que vigilaven, deixant-los congelats. Fou en eixe moment quan el fred i el vent entraren al Poble del Castell de les Roques, deixant el camp sense flors i els arbres sense fulles ni fruit, congelant-ho tot, furtant-los la vida.
La Fada Artemisa i els xiquets i xiquetes que ballaven a Palau van notar que feia fred, i quan varen obrir la porta, van vorer els Gegants i Follets congelats, convertits en estàtues! Ràpidament el vent i el fred varen entrar a Palau congelant la desprevinguda Fada i tots els xiquets i xiquetes. S’havia acabat la vida... tot era gel, l’hivern i la foscor havien triomfat.
Però, Bufarut no sabia una cosa: les Pedres de les Roques estaven vives! Ni fred, ni vent, ni gel els afectava, així que, una forta, preciosa i brillant pedra, front la qual jugaven tots els dies els xiquets i xiquetes, va eixir caminant del seu lloc, va anar a buscar una altra Roca amiga i li va dir: “anirem a Palau on són els xiquets i la Fada Artemisa congelats, ens posarem damunt la gran estora roja i començarem frec a frec, frec a frec, fins provocar el calor i les espurnes suficients per botar-li foc a l’estora, escalfar el palau i salvar els xiquets i la Fada.”
Així va ser com les Pedres de les Roques varen salvar tot el poble, doncs la Fada, lliurada del gel, va conjurar per sempre més Bufarut perquè no tornara a portar el fred i el vent al seu Poble.
Allò va passar un 19 de Març de fa molt, molt de temps, per això, tots els xiquets i xiquetes del Poble del Castell de les Roques, cada any, eixe dia replegaven totes les estoretes que podien i les tiraven al foc, en representació de la mort de l’hivern i dels mals esperits...
Per això hui, els xiquets i les xiquetes del Castell de les Roques fan de cartró-pedra Follets, Gegants i Fades, en record d’aquells avantpassats...
Per això, les Pedres màgiques de les Roques ens lliuren aquest dia perquè esclate amb ell la primavera, l’alegria, la pólvora, les flames, la música, la Festa dels xiquets i xiquetes que continuen habitant el Poble del Castell de les Roques...
