divendres, 5 de novembre de 2010

LA MALDAT DE LES PERSONES


Has sigut tu, maleïda, la responsable.
Enveja i odi.

A l’avern hi niuen els teus desitjos,
i el príncep negre del maligne
és generós amb tu...
però els seus treballs no passaran.

Pel teu tenebrós camí furtes la felicitat al digne,
vituperes l’honorabilitat del noble,
amargues l’existència dels innocents...

Però el límit del mal
comença quan la vida t’imputa
i l’exèrcit blanc de les consciències sentència:

La teua ànima sofrirà el plany dels teus estimats,
mentre llàgrimes de sang cauran al foc del teu pacte...
i ja res et podrà salvar de ser-ne testimoni.

Has sigut tu, maleïda, la responsable.

2 comentaris:

Bautista ha dit...

Para aquél que lo entienda, desde luego, es muy fuerte lo que se da a entender en este corto poema. Sin embargo, personas como yo adentradas en años, podemos corroborar que es cierto: aquellos que perjudican a buenas personas por intereses própios, la vida les hace pagar carísimo sus faltas, las más de las veces a través de sus seres queridos. No se dan cuenta que sus execrables actitudes y acciones también influyen en su convivencia familiar y conyugal, pues, aunque parezca mentira, inevitable y forzosamente forman parte de ese àmbito por mucho que se intente eludir o ignorar.

Matapuces ha dit...

M´agraden les teves reflexions.
Salutacions.